On the road

Comparteix-ho

ontheroad cartell

  • Informació


    On the road
    França, 2012.
    Direcció: Walter Salles.
    Intèrprets: Garrett Hedlund, Sam Riley, Kristen Stewart, Amy Adams, Tom Sturridge, Danny Morgan, Viggo Mortensen, Alice Braga, Elisabeth Moss, Kirsten Dunst, Terrence Howard, Steve Buscemi, Madison Wolfe
    Durada: 136min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Després de la mort del seu pare, Sal Paradise, un novaiorquès que aspira a ser escriptor, coneix a Dean Moriarty, un expresidiari d’un encant irresistible i casat amb l’alliberada i seductora Marylou. Sal i Dean es fan amics a l’instant.

     

  • Una novel·la mítica resistent a l’adaptació cinematogràfica

    Escrita a raig en pocs dies sobre un rotlle interminable de paper, però revisada durant anys la seva «escriptura espontània» mentre diversos editors rebutjaven publicar-la, «On the road» és l’obra possiblement més emblemàtica i, al capdavall, mítica de la generació «beat» i, per tant, dels escriptors rodamóns que buscaven el sentit de l’existència després de la Segona Guerra Mundial tot movent-se en contra del conformisme, la rigidesa moral de la societat nordamericana i la seva rendició incondicional al capitalisme, és a dir a la cultura del diner, la deshumanització del món industrial i les desigualtats socials. El cas és que, entre 1949 i 1951, Jack Kerouac va fer tres llargs viatges, creuant diversos estats dels EUA i traspassant la frontera mexicana durant l’últim vagareig, sovint amb l’indòmit Neal Cassady (i una de les seves dones) i a vegades amb William Burroughs. Estar a la carretera era una manera de viure d’acord amb un esperit lliure que havia de reflectir-se en una escriptura narcòtica i torrencial. Més que una narració, i encara menys de manera lineal, «On the road» és un torrent de sensacions, d’emocions i de pensaments portadors d’una alenada poètica amb una cadència jazzística bebop. La naturalesa textual i la dimensió mítica de «On the road» ho posaven difícil al cinema per adaptar-la, tot i la tendència fagocitadora del mitjà. En tot cas, la novel·la de Kerouac era lluny de les convencions hollywoodianes i, havent-se fet perceptible la influència «beatnik» en les noves generacions tendents al moviment hippie i al misticisme oriental, van haver de passar més de vint anys fins que un cineasta aventurer, tot i haver pactat amb la indústria, va comprar-ne els drets per adaptar-la. Aquest cineasta és Francis Ford Coppola i la data de la compra és el 1979, quan estava tan boig per haver rodat «Apocalypse Now». «On the road», però, va resistir-se a Coppola, que va intentar diverses vegades escriure’n un guió sense estar-ne mai satisfet. En diverses ocasions va anunciar que emprenia o reprenia el projecte, però sempre va abandonar-lo, fins que va buscar altres directors per dur-lo a terme. No s’hi va entendre fins proposar-ho a Walter Salles després de veure’n «Diarios de motocicleta», el film inspirat en els dietaris del joves «Che» Guevara durant un viatge per l’Amèrica del Sud en què, descobrint la pobresa dels camperols indígenes, va sublevarse contra la injustícia començant a convertir-se en revolucionari. Coppola va confiar en Walter Salles per rodar un altre film de carretera a partir d’un text literari en què el nomadisme és una forma de vida que transforma interiorment, una recerca existencial, una manera d’escapar de la rigidesa social i una contestació a la cultura dominant. En tot cas, a diferència del «Che» Guevara, els «beatniks» no van ser uns revolucionaris socials, sinó uns rebels amb incidència en una part de la societat que va revoltar-se individualment: «Que aquesta protesta no sigui socialment constructiva, no ens pot estranyar massa: a la moral del ramat, només s’hi pot oposar la moral del solitari», va escriure Manuel de Pedrolo l’any 1967 en el pròleg de l’edició catalana de Proa, amb traducció a càrrec d’ell mateix, de «The Dharma Bums», una altra novel·la fonamental de Jack Kerouac inspirada pel budisme Zen i per una comunió mística amb la naturalesa. En tot cas, fa la impressió que el brasiler Salles comprèn millor el «Che» juvenil que «Els pòtols místics», títol de la traducció catalana de Manuel de Pedrolo de «The Dharma Bums». Això perquè els Sal Paradise i Dean Moriarty (personatges inspirats, de manera respectiva, en el propi Kerouac i en Nael Cassady) s’encarnen amb certa arrogància i actitud capriciosa en l’adaptació cinematogràfica d’»On the road». Tanmateix, mentre es mostren bells paisatges, les imatges tenen el poder d’evocar una aventura existencial transcrita en una novel·la lliure i poderosa que, un cop traspassada al cinema, havia de dur inscrita per força les dificultats del projecte. Coppola no se’n va sortir i Salles ha fet el que ha pogut. Tampoc s’ha de menysprear.

    Imma Merino

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho