Oslo, 31 de agosto

Comparteix-ho

oslo31agosto cartell

  • Informació


    Oslo, 31. August
    Noruega, 2011.
    Direcció: Joachim Trier.
    Intèrprets: Vimala Pons, Vincent Macaigne, Marie-Lorna Vaconsin, Grégoire Tachnakian, Thomas Schmitt, Philippe Gouin, Pierre Merejkowsky, Claude Sanchez, Thomas Ruat, Thomas Vernant, Albert Delpy, Bruno Podalydès.
    Durada: 88 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Noruec.

    Sinopsi


    Anders està a punt d’acabar un tractament de desintoxicació en un centre rural. Com a part de la seva teràpia, un matí va a la ciutat per presentar-se a una entrevista de treball. Aprofitant el permís, es queda a la ciutat i es troba amb gent que feia molt temps que no veia. És un home intel·ligent, guapo i de bona família, però se sent profundament pertorbat per les oportunitats que ha desaprofitat i per les persones a les que ha decebut. No obstant això, quan arriba la nit somia amb la possibilitat de trobar l’amor i començar una nova vida plena d’esperança en el futur a partir del dia següent.

     

  • Fora és un lloc

    En noruec hi ha una paraula clau per a definir aquells que estan fora: ‘utenforstående’. Literalment, defineix allò que està fora d’una posició, d’un estatus. En català no tenim una paraula tan clara que s’hi pugui assimilar. En anglès, per exemple, tenim ‘outsider’, que parla també d’aquells que queden fora. Molt utilitzada en competicions esportives, en les que hi ha el ‘contender’, entès com a «candidat a» en contrast amb aquest outsider que no ho és, que queda fora de tota opció de lluitar per aquell partit o competició en qüestió. Si seguim amb les analogies, en català tindríem que la paraula que defineix de manera més aproximada a l’outsider o a l’utenforstående és la de perdedor. Una manera menys amable de referir-se al que està lluny de l’opció de guanyar. ‘Oslo, 31. august’ és la tercera obra del director noruec Joachim Trier, la primera que s’estrenarà al nostre país. De l’any 2011, la seva arribada a la cartellera és un petit miracle del que Abordar Films n’és la distribuidora responsable. Una estrena allunyada, però necessària. Reconeguda a festivals com el de Cannes, va servir per a que Trier fos considerat un dels nous directors més importants d’Europa i se li concedís l’oportunitat de realitzar un projecte tan potent com el que prepara per 2015, ‘Louder than bombs’. Abans d’aquesta, i de l’actual, havia filmat ‘Reprise’, estrenada al 2006. Una obra molt vinculada a ‘Oslo, 31. august’, tan per la temàtica com pel protagonista, que en ambdues ocasions és Anders Danielsen Lie. Fill d’actor, Anders Danielsen Lie no pot considerarse un intèrpret de gran bagatge. Llicenciat en medicina, esdevé actor gràcies a Trier, que el col·loca en un paper protagonista tant a ‘Reprise’ com a ‘Oslo, 31. august’. En ambdues ocasions interpreta a personatges dels marges, allunyats de l’èxit: personatges utenforstående. La trama es desenvolupa de manera semblant als road trip urbans de Jim Jarmusch. Tal i com passava, per exemple, a ‘Permanent vacation’ (íd., 1980), Anders recorre la seva ciutat sense trobar el seu lloc, sense poder involucrar-se en la vida que la societat d’Oslo té preparada per als seus habitants. Anders es trobarà en diferents situacions, havent de cumplir amb diferents estatus que mai assolirà. Ni feina, ni amics, ni parella. Tot sembla inaccessible per a ell. I no perquè se li negui, sinó perquè prefereix quedar-se fora, mantenir la seva situació d’utenforstående. Amb un primer pla veiem com intenta construir un somriure que no serà capaç d’aguantar davant l’oportunitat que Johanne li concedeix o li reclama. Però ell es manté fora, no entrarà. Amb aquesta pel·lícula, Joachim Trier filma la seva particular visió de la novel·la ‘Le feu follet’, de Pierre Drieu la Rochelle, que l’any 1963 ja havia adaptat Louis Malle amb un film icònic de mateix títol. Si la visió francesa de Malle incidia en la incapacitat per a l’emoció compartida del protagonista Alain Leroy, el que fa Trier és remarcar les desubicacions, aquest estar fora de lloc, d’estatus. Tal i com ja havia fet a ‘Reprise’, el seu anterior film, combina allò que està passant amb allò que s’està pensant o explicant. Les imatges sovint juguen a desubicarnos del fil narratiu, mostrant-ne dos al mateix temps. Potser és allò que pensava mentre allò estava passant. O potser és allò que s’havia viscut per a justificar-se davant del que acabarà passant. Unes seqüències finals que amb la marca de la casa Trier busquen situar a l’espectador fora del que veu, en dos llocs que es complementen per a desubicar-te fins a portar-te en la tragèdia final. La constatació de que fora és un lloc en el que un queda enganxat. En una sort de perdedors voluntaris, de perdedors a la manera dels utenforstående, que no tenen l’oportunitat de guanyar perquè no l’han volgut, perquè a fora s’està millor que a dins.

    Christian G. Carlos

    Cinema Truffaut

Comparteix-ho