Papicha, sueños de libertad

Comparteix-ho

  • Informació


    Argèlia, 2019
    Direcció: Mounia Meddour
    Intèrprets: Marwan Zeghbib, Lyna Khoudri, Shirine Boutella, Amira Hilda Douaouda, Yasin Houicha, Zahra Manel Doumandji, Aida Ghechoud, Nadia Kaci, Meriem Medjkrane, Samir El Hakim, Khaled Benaissa, Abderrahmane Boudia, Malek Ghellamat, Ahmed Benaïssa, Amine Mentseur
    Gènere: drama
    Durada: 106 minuts
    Idioma: àrab i francès

    Sinopsi


    Algèria, anys 90. Nedjma, de 18 anys, estudiant allotjada a la ciutat universitària d’Alger, somia amb convertir-se en estilista i es nega a que els tràgics successos de la guerra civil algeriana li impedeixin portar una vida normal i sortir de nit amb la seva amiga Wassila. Al caure la nit, s’escapa entre les xarxes del filat de la ciutat amb les seves millors amigues per anar a la discoteca on ven les seves creacions a les ‘papichas’, les joves algerianes. La situació política i social del país no deixa d’empitjorar. Nedjma es nega a acceptar les prohibicions dels radicals i decideix lluitar per la seva llibertat i independència organitzant una desfilada de moda.

  • La barbàrie a l’Algèria dels anys noranta

    En àrab, ‘papicha’és una expressió utilitzada per definir una joveneta extravertida i emancipada. Som a l’any 1990 a Alger. L’acció se situa al cor del campus universitari. Nedjma, de 18 anys, persegueix el seu somni de convertir-se en estilista. Fora dels murs de la universitat, les milícies islamistes i les brigades de dones armades volen imposar la seva llei. «Cobriu-vos abans que un sudari ho faci!», expliquen les noies. Nedjmatracta de deslliurar-se d’aquestatac polític contra la seva activitat. La seva germana, una jove periodista, és assassinada al mig del carrer, «culpable» d’anar massa ben vestida. Papicha (2019)parla de la «dècada negra» de la guerra civil algeriana. Parla de la repressió política i religiosa que va viure el país als anys noranta.

    Nedjma(Lyna Khoudri) i les seves germanes resistents intentaran organitzar una desfilada de moda. Ho faran lluny dels rígids cànons que els islamistes zelosos volen imposar, basats en elhijab per a totes les noies. Elles voldran reivindicar el seu cos de dones adolescents, mentre el govern vol suprimir qualsevol visió del cos femení.Nedjmaestà tan sacsejada per la deriva terrorista dels sectaris de la seva fe, que vol sobreviure. Vol afirmar la seva identitat, frenar prohibicions i amenaces de mort. Vol obrir una bretxa saludable però arriscada, en un rerefons d’atacs i assassinats. Es convertirà en una rebeldavant la mortal mortalitat d’aquests apòstols de l’odi que només tenen com a objectiu dominar i humiliar.

    Per a la seva primera ficció, Mounia Meddour, nascuda a Algèria, vol construir un manifest al voltant d’una generació perduda. Ella va fugir a França amb els seus pares durant la sinistra dècada dels noranta. Va veure que en el seu entorn van morir desenes de milers de persones. Per això, Papichaadopta una posada en escena enèrgica, com més propera millor a les cares d’unes dones fortes i rebels. La pel•lícula vol traduir el confinament, l’asfíxia i la claustrofòbia. Mounia Meddoursigna una bonica pel•lícula de protesta al voltantd’una situació passada, recupera situacions autobiogràfiques, construeix un relat ple de calor i d’humor. Papichaacaba parlantde la importància que pot arribar a tenir la solidaritat i la complicitat davant l’adversitat. D’un grup de joves estudiants que es convertiran en fúries que lluiten per conquerir la seva dignitat. La pel•lícula afirma una llibertat de to en els diàlegs i una ironia devastadora. Mounia Meddourparteix d’un llenguatge planer per acabar dissenyant una obra colpidora, realitzada des de la seva forta implicació personal. Va ser presentada a Canes 2019 en la secció Un Certain Regard i es vaconvertir en un dels grans èxits de públic d’aquesta secció.

    Àngel Quintana
    Col•lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho