Pasolini

Comparteix-ho

pasolini cartell

  • Informació


    Pasolini
    Itàlia, 2014
    Director: Abel Ferrara,
    Intèrprets: Willem Dafoe, Ninetto Davoli, Riccardo Scamarcio, Valerio Mastandrea, Adriana Asti, Maria de Medeiros.
    Gènere: Drama biogràfic.
    Durada: 86 min.
    Idioma: Anglès (subtitulada en castellà)

    Sinopsi


    La nit del 2 de novembre de 1975, Pier Paolo Pasolini és assassinat a Roma. El director era el símbol de l’art revolucionari que lluita contra el poder. Els seus escrits eren escandalosos; les seves pel·lícules, perseguides pels censors. Era tan estimat com odiat. Aquell dia, Pasolini havia passat les seves últimes hores amb la seva mare i amb els seus amics; a la nit es va llançar al carrer a la recerca d’aventures. A l’alba, el seu cadàver va ser trobat en una platja d’Ostia, als afores de la ciutat.

     

  • El calvari del poeta

    En la darrera entrevista de la seva vida, el periodista Furio Colombo va preguntar a Pier Paolo Pasolini si no es sentia sol després de desconfiar amb la cultura de masses i amb les estructures institucionals que marquen la vida política. Pasolini va confirmar la seva soledat però va deixar clar que la independència creativa era alguna cosa més que un refugi, també podia ser una forma de fer política. Al llarg de l’entrevista Pasolini intueix que alguna cosa s’acaba, que l’ésser humà es troba davant d’una mutació substancial en la història del pensament que suposa la fi d’una vella tradició humanística. La sentència final de Pasolini es clara: <<Estem tots en perill>>

    En la pel.lícula d’Abel Ferrara, la sentència de Pasolini es converteix en l’indici d’una tragèdia anunciada. En la seva casa romana, el poeta llegeix Il corriere della serà i s’inquieta davant les imatges d’uns assassinats. Pasolini present el perill i al llarg d’una depurada i sintètica pel.lícula, Ferrara ens mostra els seus darrers gestos, les darreres accions de la seva quotidianitat mentre avança cap a la mort. Al llarg del recorregut sorgeixen molts de fantasmes. El suposat perill individual amaga l’espectre d’un perill col·lectiu.

    Totes les darreres pel·lícules d’Abel Ferrara parlen de la fi d’alguna cosa, ja sigui la fi d’un cabaret, d’un món condemnat a l’apocalipsi o de l’exuberant vida d’un polític amb poder per controlar-ho tot des de l’economia. Davant d’aquests retrats agònics, el retrat de Pasolini sembla beure d’aquell <<vell i ancestral cristianisme>> que va marcar la vida del creador italià. Les passes de Pasolini són com les d’un via-crucis laic marcat pels petits rituals d’una vida simple. Pasolini viu amb la seva mare, llegeix el diari, escriu alguns fragments de la seva novel.la Petroli, menja amb l’actriu Laura Betti que acaba d’arribar del rodatge d’una pel.lícula de Miklos Jancsó, concedeix una entrevista, es retroba amb el seu amant Nineto Davoli i somnia amb fer una nova pel.lícula titulada Porno-Teo-Kolosal en la que els protagonistes segueixen una estel anomenada ideologia cap a la conquesta d’un paradís impossible. Quan es fa fosc es troba amb un hipotètic amant passatger i després de menjar un plat d’espaguetis, es trasllada cap a la platja d’Ostia on serà assassinat per un grup d’homòfobs. El seu cos ferit es xafat per un cotxe que fuig. Les estacions que marquen el via-crucis de Pasolini no tenen un especial dramatisme, tot flueix segons les lleis de la quotidianitat. La mort sorgeix al final del camí com una fita cap a la conquesta del paradís somniat. Ferrara filma l’intel·lectual escèptic, el poeta sensible, l’homosexual amant dels jocs clandestins, el cineasta que busca paràboles creatives, el pensador incòmode i l’home que va comprendre que en la nova societat política no només els poetes estaven en perill, allò que estava en perill era tot el sistema democràtic.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

  • Ferrara no busca comparar-se a Pasolini, sinó fer-li justícia

    Jordi Costa, El hombre que dijo no, El País.


    La millor pel·lícula de Ferrara en els últims temps

    Sergi Sánchez, Crítica, Fotogramas.


    És profana, és preciosa, i brilla com la lluna

    Xan Brooks, Ferrara’s bewitching walk on the wild side, The Guardian.


     

    Un bell homenatge que es vincula a l’imaginari de Pasolini

    Ruben Collazos, Pasolini (Abel Ferrara), Cine maldito.

Comparteix-ho