Paterson

Comparteix-ho

paterson-cartell

 

  • Informació


    Estats Units, 2016
    Director: Jim Jarmusch
    Intèrprets: Adam Driver, Golshifteh Farahani, Kara Hayward, Sterling Jerins, Luis Da Silva Jr.,Frank Harts, William Jackson Harper, Jorge Vega, Trevor Parham, Masatoshi Nagase, Owen Asztalos, Jaden Michael, Chasten Harmon, Brian McCarthy.
    Gènere: Drama.
    Durada: 113 min.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Història sobre un conductor d’autobús i poeta aficionat a les petites coses anomenat Paterson, que viu a Paterson, New Jersey.


  • El poeta anònim

    William Carlos Williams era un metge nascut a Paterson -New Jersey-. De forma paral.lela a la pràctica de la seva professió va convertir-se en poeta i va transformar la poesia americana a partir de la utilització d’una poètica basada en el llenguatge col·loquial i amb la possibilitat de trencar amb la mètrica com a norma. La seva escomesa no consistia en buscar símbols en les coses sinó la d’explorar les coses per elles mateixes. La poesia de William Carlos William està omnipresent a la pantalla de Paterson de Jim Jarmursch, fins i tot a vegades està escrita en un racó dels seus fotogrames. La figura del poeta serveix com a paradigma d’una certa poètica de la quotidianitat però també esdevé com a símbol i font d’inspiració del propi cinema de Jim Jarmursch. És com si William Carlos William fos la clau per comprendre el perquè de determinades opcions minimalistes, el perquè d’una poesia basada en la repetició de gestos i accions o, simplement, entendre que a partir dels elements més convencionals de la vida quotidiana es pot arribar a establir una poètica. Jarmursch no ha fet més que treballar amb éssers corrents, amb marginats que no han sabut buscar el somni americà i ha utilitzat la imatge per dur a terme una mena d’exaltació de la banalitat.

    Després d’haver estat transitant per alguns territoris estranys com el paisatge espanyol de Los límites del control o el vampirisme hipster de Solo los amantes sobreviven, Jarmursch retroba allò millor d’ell mateix i estableix una mena de compendi del seu propi cinema. Paterson retrata els moviments que marquen la vida ordinària d’un conductor d’autobusos que repeteix els mateixos gestos i en la repetició troba un refugi per la creació artística. Cada matí s’aixeca, dóna un petó a la seva dona, va a treballar com a conductor d’un autobús i, de tant en tant, escriu en una llibreta alguns poemes. Al vespre visita el bar en el que un dels seus amics ha creat el seu peculiar “passeig de la fama” amb algunes figures claus que varen passar per la ciutat des de Lou Costello -el soci de Bud Abbot- , el poeta “beat” Allen Ginsberg o el fundador dels Stooges, Iggy Pop. Mentre cada dia fa les mateixes coses viu una relació idíl·lica però freda amb la seva dona, Laura. Entre ells sembla com si no hi hagués sexe i com si Laura sublimés la seva solitud trobant una curiosa sortida en la fabricació de Cup Cakes i en la vida dins de la llar. En alguns moments semblen retrobar alguna cosa de Mistery Train però la proposta va cap a Night on earth, encara que els silencis ens recorden a Strangers on Paradise i els diàlegs semblen trets de qualsevol dels episodis de Coffee and Cigarrettes.  Sembla com si amb aquesta pel·lícula discreta però carregada d’emoció, Jarmursch volgués retrobar-se amb ell mateix, però que per fer-ho necessita trobar la tendresa cap els personatges -masculins i femenins- i projectar-ho tot plegat des d’un clar sentiment d’humilitat. Jarmursch acaba dient-nos que l’art no ha de ser patrimoni exclusiu de la classe intel·lectual, ni dels que s’autoanomenen artistes. Els éssers ordinaris, els John o les Mary Doe que poblen qualsevol espai, poden arribar molt lluny sense necessitar que ningú els reconegui, ni que ningú els hi doni un espai al passeig de la fama. L’art pot ser una teràpia per a vèncer les contradiccions de la vida, per avançar en una certa poètica de l’amabilitat i per assolir el confort humà. Paterson és, sobretot, una gran lliçó de vida i, a més a més, també és una bona lliçó de cinema.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho