Petite Maman

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2021
    Direcció i guió: Céline Sciamma
    Intèrprets: Nina Meurisse, Stephane Varupenne, Margot Abascal, Joséphine Sanz, Gabrielle Sanz
    Gènere: drama
    Durada: 72 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    Nelly té 8 anys i acaba de perdre a la seva àvia. Mentre ajuda als seus pares a buidar la casa en què la seva mare va créixer, explora amb intriga el bosc que l’envolta, on la mare solia jugar de petita. Allà Nelly coneix a una altra nena de la seva edat i la immediata connexió entre les dues dóna pas a una preciosa amistat. Juntes construeixen una cabana al bosc i, entre jocs i confidències, desvetllaran un fascinant secret.

    Tot i les circumstàncies familiars, el viatge es converteix en una emocionant aventura per Nelly, qui descobrirà meravellada l’univers de la seva mare quan era petita, i podrà connectar-se amb ella d’una forma màgica i inusual.

  • La riquesa de la simplicitat

    Quan una directora assoleix el nivell de perfecció artística al que va arribar la francesa Céline Sciamma amb “Retrat d’una dona en flames”, moltes vegades es pressuposa que mantenir aquest nivell d’excel·lència no serà possible. Perquè, no ens enganyem, les circumstàncies i factors que s’han de donar per tal que la creació artística s’acosti a la perfecció són molts difícils d’equilibrar. En el cas de Céline Sciamma, però, la inspiració creativa sembla que va arribar per quedar-se. I així ho demostra “Petite maman”, la seva cinquena pel·lícula com a realitzadora.

    Si a “Retrat d’una dona en flames” percebíem des del primer moment que aquella era una obra magna, per la seva ambició i plantejament, a “Petite maman” el més sorprenent és que, sota l’embolcall d’una aparent simplicitat s’amaga un film d’una profunditat i una riquesa de matisos i interpretacions extraordinària. La nova obra de Céline Sciamma és una peça ajustada al mil·límetre: són només setanta-dos minuts als que no sobra ni falta res. La depuració estilística és absoluta perquè és una demostració claríssima que a vegades, menys és més. En un context amb pel·lícules cada cop més allargassades, amb pirotècnia buida i elements sobrers per tots costats, “Petite maman” és com un oasi de transparència, una font de recursos expressius fets des d’un coneixement profund del llenguatge cinematogràfic. En aquest sentit, és un film que frega la perfecció, si com a perfecció entenem la consecució de l’excel·lència artística de la que parlàvem amb la mínima utilització de recursos.

    Aquests recursos estan gestionats des de l’absolut control per part de la directora però amb una invitació permanent a l’espectador perquè complementi la pel·lícula. “Petite maman” és principalment una pel·lícula suggerida que es pot veure a partir de múltiples lectures o punts de vista, més literals o més imaginats. Entre la realitat i el somni, entre allò imaginat i allò viscut, entre l’aparença i les certeses, Sciamma aconsegueix introduir-nos en aquesta relació hipnòtica entre dues nenes que es coneixen casualment, una vestida de vermell, l’altra vestida de blau. Els seus mons estan connectats de molt diverses maneres. I si, en aquest espai de fantasia suggerit, ens diu Sciamma, tinguéssim la possibilitat de parlar com a nens amb la nostra mare també convertida en una nena? Nelly i Marion, Marion i Nelly, on acaba la personalitat d’una i comença la de l’altra.

    “Petite maman” té aquesta capacitat hipnòtica que poques pel·lícules posseeixen. I com a espectador et desarma per aquesta posada en escena naturalista: tens la sensació que tot flueix encara que en realitat tot està calculat al mil·límetre. El guió de la pròpia Céline Sciamma és una altra peça magistral que continua indagant en els matisos i misteris de la infància com ja va fer a “Tomboy” o a “La vida d’en carbassó”. Amb la complicitat de les joves actrius -i germanes en la vida real- Josephine i Gabrielle Sanz, la darrera obra de la directora francesa entra directament a la llista de millors pel·lícules d’aquest estrany 2021 cinematogràfic, i confirma Sciamma com un dels grans talents del cinema europeu actual.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho