Qué extraño llamarse Federico

Comparteix-ho

Cartell Qué extraño llamarse Federico

  • Informació


    Che strano chiamarsi Federico!
    Itàlia, 2013
    Director: Ettore Scola.
    Intèrprets: Federico Fellini, Vittorio Viviani, Sergio Rubini, Antonella Attili, Tommaso Lazotti, Giacomo Lazotti, Sergio Pierattini.
    Gènere: Documental.
    Durada: 96 min.
    Idioma: Italià (subtitulada en castellà).

    Sinopsi


    Documental que ret homenatge al director italià Federico Fellini per commemorar el vintè aniversari de la seva mort. Combina imatges d’arxiu i escenes rodades a Cinecittà. Ettore Scola evoca la seva trobada amb ell a la revista satírica Marc’Aurelio en els anys cinquanta, recorda els amics comuns (entre ells Marcello Mastroianni) i, sobretot, el plaer compartit de fer cinema.

     

  • Homenatge al mestre

    Federico Fellini va arribar a Roma l’any 1939, escapant-se de la vida provinciana a Rimini i amb el desig d’estudiar Dret. A Roma va començar guanyant-se la vida fent caricatures fins que va entrar a treballar en el setmanari Marc’Aurelio on hi havien alguns il·lustres caricaturistes que passarien alguns dels més il·lustres guionistes del futur cinema italià com la parella Agi i Scarpelli o Steno. Entre els col·laboradors de la revista també hi va haver Ettore Scola que treballaria de caricaturista. Scola es convertiria en cineasta a mitjans dels anys seixanta, però abans va escriure algun guió i va mantenir una ferma amistat amb Federico Fellini.

    Amb motiu del vint aniversari de la mort de Fellini, Scola va decidir realitzar un homenatge. El cineasta de 83 anys articula l’homenatge com una mena de celebració ritual sobre els encreuaments que va tenir amb Federico Fellini. El punt de partida és la revista Marc’Aurelio, però més endavant ens recorda que Fellini va actuar com a actor a C’eramo tanti amati (1974). En la pel.lícula es recreava el moment en que Fellini va rodar la famosa escena de la Fontana de Trevi a La dolce vita. També ens parla de la relació que Scola mantenia amb Marcello Mastroianni i de com l’actor que sempre era elegant en les pel·lícules de Fellini sortia sempre lleig a les de Scola.

    La mecànica de !Que extraño es llamarse Federico¡ és la d’una mena d’autoficció que sembla voler veure de l’exercici estilístic dut a terme per Fellini a Roma (1971). En la seva gran pel.lícula, Fellini duia a terme una reconstrucció friccional de molts d’aspectes que a vegades semblaven tenir un cert valor documental. En la seva pel.lícula Scola reconstrueix amb actors que interpreten el paper de joves Fellini i Scola, alguns capítols de la seva vida, però també fa un curiós homenatge a la gent de Roma i a l’univers de Cinecittà. Scola ens mostra algunes passejades nocturnes per la ciutat, intenta recrear elements que recordin l’estètica felliniana, juga amb sortides de to grotesques per tal de donar forma a allò fellinià, que resulta impossible d’imitar. En determinats moments ressuscita fragments del cinema de Fellini, ens porta a Ammarcord o ens recorda que en el moment de rodar Casanova, el cineasta de Rimini es va permetre el luxe de fer un càsting amb els grans actors italians del moment. Unes imatges d’arxiu ens mostren a Ugo Tognazzi, Vittorio Gassman i Alberto Sordi disfressats de Casanova, mentre contraposa la imatge de Marcello Mastroiani fent de Casanova a La nuit de Varennes del propi Scola.

    El resultat final és una mena de pel.lícula nostàlgica impossible. Es evident que en l’evocació de Scola hi ha un clar desig d’homenatjar al mestre i de recrear allò que encara queda d’una esplendorosa època perduda del cinema italià. Scola observa Fellini des de la seva posició d’home vell que ha fet una trajectòria que mai podrà equiparar-se amb la de Fellini. Scola és l’autor d’algunes grans pel·lícules com Una giornata particolare (1977) o La terrazza (1980), però també és l’autor d’algunes comèdies sentimentals que funcionaven i resultaven entranyables, però que el temps ha esborrat, com Le bal (1983) o La famiglia (1987). La seva posició acaba resultant marginal davant l’inesgotable i fascinant univers de Federico Fellini.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho