Quisiera que alguien me esperara en algún lugar

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2019
    Direcció: Arnaud Viard
    Intèrprets: Jean-Paul Rouve, Alice Taglioni, Aurore Clément, Benjamin Lavernhe
    Gènere: drama romàntic
    Durada: 89 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    A la bonica casa familiar, a la fi de l’estiu, l’Aurora va a celebrar el seu 70 aniversari, envoltada dels seus quatre fills, que han vingut especialment per a l’ocasió. Hi ha en Jean-Pierre, el gran, que ha adoptat el paper de cap de família des de la mort del pare; la Juliette, que espera el seu primer fill als 40 anys i que encara somia amb ser escriptora; la Margaux, l’artista radical de la família, i en Mathieu, de 30 anys, que viu angoixat per seduir la bella Sarah.

  • Germans de sang

    L’any 1999, la periodista francesa Anna Gavalda va publicar el seu primer llibre, una col·lecció de dotze històries curtes amb el títol Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque part. Convertit en un fulgurant best-seller, del qual se’n van vendre gairebé un milió de còpies a França, aquest llibre va ser el primer graó de l’exitosa carrera literària de Gavalda, que tot i no ser molt prolífica, ha tingut sempre una rebuda excel·lent per part del públic. Fa uns anys ja vam poder veure al Truffaut Ensemble, c’est tout (Junts i res més, 2007), l’adaptació que va fer Claude Berri d’una altra de les seves novel·les.

    Resulta curiós que hagin hagut de passar més de vint anys perquè la seva primera obra hagi estat traslladada a la gran pantalla. I que l’encarregat de fer-ho hagi estat l’actor i també director Arnaud Viard. Força popular a França –no tant entre nosaltres– Viard ha escollit els relats curts de Gavalda per a la seva tercera pel·lícula, en què segueix la línia intimista i melodramàtica de les seves anteriors obres. És possible que un dels motius que haguem tardat tant a tenir aquesta adaptació cinematogràfica de la primera obra d’Anna Gavalda sigui precisament aquest format literari fragmentat de les històries curtes enllaçades. I és aquí on cal remarcar l’esforç encomiable d’Arnaud Viard –que també signa el guió de la pel·lícula– per dotar de coherència i cohesió el seu film, camuflant-ne perfectament aquesta fragmentació.

    Je voudrais que quelqu’un m’attende quelque part (2019) és la història de quatre germans, que Gavalda i Viard utilitzen a la perfecció per mostrar els reptes, les contradiccions, els desitjos, les frustracions, les incongruències, les fatalitats i els anhels de l’edat adulta. Els pràcticament vint anys de diferència entre Jean-Pierre, el germà gran (esplèndidament interpretat per Jean-Paul Rouve) i Margaux, la germana petita, enriqueixen extraordinàriament el mosaic humà del film, perquè permeten mostrar amb molts matisos les diverses etapes i moments vitals dels personatges. Sota l’atenta càmera d’Arnaud Viard aniran sorgint els petits i grans drames quotidians, que fan que la pel·lícula vagi prenent un to emocional molt diferent, especialment en el seu segon segment. Aquesta a vegades imperceptible però sens dubte potent connexió emocional entre els germans de sang és l’eix dramàtic fonamental al voltant del qual gira tota la trama.

    Pel·lícula de sentiments –a vegades explícits, d’altres completament soterrats– rodada amb naturalitat i amb capacitat per a fer que empatitzem amb aquest microcosmos de personatges, Viard ha convertit la seva tercera pel·lícula en una obra molt sintètica, en què no sobra pràcticament res i de la qual fins i tot ens quedem amb més ganes de conèixer més a fons l’evolució dels personatges. En aquest sentit, l’estructura dramàtica està construïda més a partir de «moments» o fragments vitals significatius que no pas d’una successió d’esdeveniments. Envoltat d’un esplèndid elenc d’actors, del mencionat Jean-Paul Rouve als sempre competents Alice Taglioni, Benjamin Lavernhe i Elsa Zylberstein, acompanyats de la veterana Aurore Clément, la tercera pel·lícula d’Arnaud Viard és una nova mostra del bon nivell mitjà del cinema francès contemporani.

    Francesc Vilallonga
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho