Rebelde

Comparteix-ho

rebelde cartell

  • Informació


    Rebelle
    Canadà, 2012.
    Direcció: Kim Nguyen.
    Intèrprets: Rachel Mwanza, Alain Lino Mic Eli Bastien, Serge Kanyinda, Mizinga Mwinga, Ralph Prosper, Jean Kabuya, Jupiter Bokondji, Starlette Mathata, Alex Herabo, Dole Malalou, Karim Bamaraki, Sephora Françoise, Jonathan Kombe, Marie Dilou, Gauna Gau
    Durada: 90 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Francès, Lingala.

    Sinopsi


    En un punt de l’Àfrica subsahariana, Komana, una nena de catorze anys, li explica al fill que creix dins d’ella la història de la seva vida durant la guerra. Tot va començar quan, als dotze anys, va ser segrestada per l’exèrcit rebel.

     

  • El camió no ens porta a un lloc millor

    Pel·lícula guanyadora de la darrera edició dels premis de cinema canadencs, Rebelle es converteix en el film que consolida dues esperances: per una banda, la carrera del director Kim Nguyen, de 39 anys i amb una filmografia de segell propi edificada en petits passos –Truffle, 2008 i La cité, 2010- que destaca per la gran sensibilitat amb les tragèdies africanes. I per l’altra, una nova generació de directors quebequesos que en figures com les del propi Nguyen, Falardeau o Villeneuve, que fins ara s’han repartit tots els Canadian Screen Awards de la dècada, es col·loquen en posició de referència al Canadà i s’obren al món amb mencions destacades tant al continent americà, amb la nominació de Rebelle als Oscar, com a Europa, amb les mencions especials i els elogis que van aconseguir Nguyen i la seva jove protagonista, Rachel Mwanza, a l’última edició del Festival de Berlín. Aquesta nova generació de directors quebequesos manté el més destacat dels anteriors, una temàtica social que sobresurt per la seva mirada neutre, que no es posiciona, només mostra. En aquest sentit, és fàcil trobar línies en comú entre Rebelle i les altres grans obres dels últims anys, com Incendies (Denis Villeneuve, 2011). Els paral·lelismes entre una i altra pel·lícula són notoris tant a nivell de guió com de mirada. Dues històries dramàtiques, amb problemes comuns, que s’emmarquen lluny del Canadà. Si Villeneuve ens acostava als problemes per a la supervivència d’una dona a l’Orient Mitjà, Nguyen farà el mateix amb una adolescent que ha de fer front a una guerra que, sense previ avís, es presentarà a casa seva per a canviar tota la seva vida. Komona, la jove protagonista de 12 anys interpretada per Rachel Mwanza, es converteix en personatge icònic dels mals de la guerra, com a finals de la dècada dels 80 va ser-ho Setsuko a propòsit de Grave of fireflies (Isao Takahata, 1988). Ambdues són víctimes d’una situació tràgica a la que no es poden enfrontar, només assumir la seva posició de víctimes. I malgrat la ingenuïtat pròpia de l’edat, en són conscients. Les ja de per sí dures imatges que oferia Takahata amb el seu film d’animació, prenen una doble crueltat en Komona. Perquè no és només el fet de deixar d’estar davant d’un personatge animat, estem davant de Rachel Mwanza, convertida en actriu pel director quebequès després de ser abandonada pels seus pares i passar la seva infantesa com a nena del carrer, sense sostre ni família. El delicat tractament d’aquesta realitat assoleix excel·lents resultats gràcies a la mà del director, capaç de mostrar-la amb la bellesa i subtilesa necessàries. Nguyen ofereix extraordinàries composicions tant en un pla real, on les AK-47 de la guerra es converteixen en un símbol destacat en contraposició amb els nens de la guerra; com en el pla oníric, amb impactants imatges que poden recordar a la màgia dels ancestres d’Uncle Boonmee Who Can Recall His Past Live (Apichatpong Weerasethakul, 2010), que permet a l’espectador viure en primera persona les pors de Komona, i també les seves idealitzacions, apropant-nos al tot del personatge. Aquests tres factors –Quèbec, Mwanza i Nguyensón els motors principals que donen un alt valor a Rebelle. Una obra que s’allunya del tòpic a l’hora d’endinsar-se en la dramàtica situació de les guerres a l’Àfrica, essent capaç d’apel·lar a una altra sensibilitat i a deixar un missatge gens complaent: no només està passant, sinó que seguirà passant, sense que hi hagi cap indici que ens faci creure que es pot evitar.

    Christian G. Carlos

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho