Regreso a Hope Gap

Comparteix-ho

  • Informació


    Regne Unit, 2019
    Direcció: William Nicholson
    Intèrprets: Annette Bening, Bill Nighy, Aiysha Hart, Josh O’Connor, Nicholas Burns, Rose Keegan, Sally Rogers, Steven Pacey, Nicholas Blane, Derren Litten, Ryan McKen, Ninette Finch, Joel MacCormack, Anne Bryson, Finn Bennett, Tim Wildman, Jason Lines, Dawn Batty, Joe Citro, Dannielle Woodward
    Gènere: drama familiar
    Durada: 100 minuts
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    Edward pren la decisió de deixar a la seva dona Grace després de 29 anys de matrimoni. A partir d’aquest moment, cada un d’ells, a la seva manera, buscarà la forma de refer la seva vida en un petit poble costaner a prop dels penya-segats de Hope Gap.

  • La ferida del temps en la relació de parella

    Fa cinc anys, es va estrenar una de les millors diseccions del cinema recent sobre el complex món de la parella. A 45 años, d’Andrew Haigh, el matrimoni format per Tom Courtenay i Charlotte Rampling s’esfondrava quan ella descobria pràcticament de forma accidental un esdeveniment amagat del passat d’ell que esmicolava tot el context de confiança mútua sobre el que s’havia construït la relació de la parella.
    45 años era una obra de càmera, precisa, intimista, plena de veritat, i fonamentada en les esplèndides interpretacions dels seus veterans protagonistes. Són els mateixos arguments que utilitza William Nicholson a Regreso a Hope Gap, la flamant guanyadora del BCN Film Festival d’aquest 2020, en el que es va endur el premi a la millor pel·lícula i al millor actor, Josh O’Connor, que interpreta al fill de la parella protagonista. Nicholson és conegut sobretot pel seu extens rol de guionista, on destaquen els llibrets que va fer per Gladiator de Ridley Scott o Los miserables de Tom Hopper. Com a director, les seves incursions han estat molt més puntuals, i per trobar un llargmetratge de ficció seu ens hem de remuntar a 1997, quan va dirigir A la luz del fuego, un altre drama romàntic.
    A Regreso a Hope Gap, de la que també signa el guió, Nicholson defuig les adaptacions d’època, que havien estat una constant en la seva carrera, i es centra en una situació absolutament contemporània però a la vegada intemporal com les relacions de parella. Si a 45 años el detonant del conflicte matrimonial era el descobriment d’un fet del passat, a Regreso a Hope Gap el trencament de la parella és un procés molt més racional: l’assumpció per part d’un d’ells que aquell matrimoni que aparentment era perfecte estava en realitat mort des de feia temps. En la rutina de la quotidianitat en la que tot semblava rutllar amb fluïdesa, hi havia una esquerda imperceptible i irreversible.
    Nicholson es centra en com és de radicalment oposada la reacció dels dos protagonistes quan constaten que la seva vida en comú s’esmicola. I molt hàbilment situa el personatge del fill -amb el que tots dos mantenen una relació distant des de fa temps- com una mena de palanca al voltant de la qual bascula tot el teixit dramàtic de la pel·lícula.
    Regreso a Hope Gap es disfruta especialment per la precisió dels diàlegs, però sobretot per veure com es mouen a la pantalla en una lliçó permanent d’interpretació Annette Bening i Bill Nighy. Ell, en un prodigi de contenció i absoluta economització de recursos; ella, en una interpretació volcànica, en la que passa de la negació de la situació i l’esperança d’una reconciliació, a l’acceptació de la irreversibilitat i la reafirmació personal per seguir endavant. Pel·lícula de petits detalls, de matisos imperceptibles i en la que prenen especial rellevància, entre simbòlica i escenogràfica, els magnífics penya-segats anglesos de Hope Gap que donen nom al film, un escenari genuïnament cinematogràfic en el que s’han rodat altres obres recents com En busca de Summerland, estrenada fa poques setmanes. La figura minúscula de Benning en la seva nova soledat enfrontada a aquest paisatge grandiós i majestuós és la imatge que millor simbolitza el conflicte dramàtic que planteja el guió de William Nicholson.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho