Río arriba

Comparteix-ho

rio arriba cartell

  • Informació


    Bèlgica, 2016
    Director: Marion Hänsel
    Intèrprets: Olivier Gourmet, John Lynch, Sergi López.
    Gènere: Drama
    Durada: 90 min
    Idioma: Francès

    Sinopsi


    A bord d’un petit vaixell, Homer (Olivier Gourmet) i José (Sergi López), acabats d’entrar en la cinquantena d’edat, remuntaran els rius de Croàcia a través de les cascades. Fins a la recent mort del seu pare, cap d’ells sabia de l’existència de l’altre. Ara, però, són mig germans. Durant la travessia, coneixeran a Sean (John Lynch), un enigmàtic aventurer que se’ls unirà al viatge.


  • Viatge interior de dos desconeguts

    La travessia d’un riu arrossega una simbologia que du a pensar que si se’n fa un nou relat és per suggerir un viatge que no només és físic. Com a exemple paradigmàtic, Heart of Darkness (El cor de les tenebres, 1899), la novel·la de Joseph Conrad que va inspirar l’Apocalypse Now (1979) de Francis Ford Coppola: un viatge que du un personatge –Marlow– a l’altre costat d’un mirall on troba el reflex més inquietant de la condició humana (d’ell mateix) i els confins de la barbàrie perpetrada en nom de la civilització: l’horror. D’una manera discreta, lluny de l’aventura megalòmana i sublim de Coppola, la cineasta belga Marion Hänsel fa que dos homes emprenguin un viatge en una barca, riu amunt, per arribar a un monestir perdut on va morir un altre home que els vincula. Aquests homes són belgues; no naveguen amb rumb al cor de l’Àfrica, com succeeix en la novel·la de Conrad situada a l’aleshores Congo belga, però sí que remunten un riu croata, que pot tenir memòria de l’horror de la guerra dels Balcans, fins arribar a un lloc on ressona un altre conflicte europeu (l’irlandès) i on es trafica amb un material que perpetua la violència al món. La discreció, doncs, de Hänsel (una cineasta que es va fer conèixer fa més de trenta anys amb Les Noces barbares (1987), un film sobre els horrors que poden contenir els espais domèstics, i que ha configurat una filmografia bastant inèdita a nivell comercial a l’estat espanyol) no fa que a En amont du fleuve (Riu amunt, 2016) no hi bategui el pols del món amb la seva violència. S’ha de dir, però, que el relat és sobretot d’un viatge interior pel qual els dos protagonistes (interpretats per Sergi López i Olivier Gourmet) un cop acabi no seran els mateixos.

    Aquests homes tenen un vincle relacionat amb un mort present com un fantasma, però no es coneixen. Un és camioner; l’altre és escriptor. Cadascú ho ignora pràcticament tot de l’altre. Durant el viatge, per tant, viuran l’experiència del seu coneixement recíproc. No hi ha converses llargues, perquè tots dos són lacònics, però va aflorant el desig de saber de l’altre mentre l’espectador també participa en la intriga: qui són aquests homes?, què els lliga?, qui era l’home que va morir prop d’un monestir isolat? Els enigmes s’aclareixen, sense acabar-se de diluir del tot, mentre observem els dos homes, menjant, bevent, mirant-se i afrontant més d’una dificultat durant la travessia, que també permet contemplar el paisatge. A fi que seguim l’aventura dels personatges, Hänsel confia en el poder expressiu dels cossos dels seus intèrprets i en la seva complicitat. Confia que apreciem la presència d’Olivier Gourmet, per sempre vinculat al cinema dels germans Dardenne, i de Sergi López, un gran amic del cinema Truffaut que, renovant-hi la seva relació, vindrà el 2 de maig per participar en un col·loqui sobre una pel·lícula que mostra novament el seu carisma, la força tranquil·la del seu cos, la seva humanitat.

    Imma Merino

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho