Ruby Sparks

Comparteix-ho

rubysparks cartell

  • Informació


    Ruby Sparks
    Estats Units, 2012.
    Direcció: Jonathan Dayton, Valerie Faris.
    Intèrprets: Paul Dano, Zoe Kazan, Chris Messina, Antonio Banderas, Annette Bening, Steve Coogan, Elliott Gould, Aasif Mandvi, Deborah Ann Woll, Toni Trucks, Alia Shawkat, Wallace Langham, John F. Beach, Jane Anne Thomas, Eleanor Seigler, Emma Jacobs.
    Durada: 104 min.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Calvin WeirFields havia estat un nen prodigi, la primera novel·la havia tingut un gran èxit. Però, des d’aleshores, pateix un sistemàtic bloqueig creatiu agreujat per la seva depriment vida amorosa. Finalment, aconsegueix crear un personatge femení, Ruby Sparks, que acaba materialitzant i compartint la vida amb ell.

     

  • Buscant la parella perfecta

    Formats en el món dels video-clips Jonathan Dayton i Valeria Faris van fer el gran salt al cinema amb «Little Miss Sunshine» (2006), una petita joia del cinema independent que va fascinar a públic i premsa especialitzada i que va aconseguir dos premis Oscar de l’acadèmia americana d’aquell any (millor guió i millor actor de repartiment). Després d’uns anys de silenci han tornat amb «Ruby Sparks», traduïda a l’estat espanyol amb el gran títol de «Ruby, la chica de tus sueños». Suposo que aquest canvi intentava cridar l’atenció al públic adolescent, un gran error ja que el film no va dirigit específicament a aquesta franja d’edat. El protagonista de la història és un escriptor jove, amb un únic best-seller publicat i amb gran ressó mediàtic, que ha perdut la seva inspiració i que passa per un moment sentimental complicat. A partir de les instruccions del seu psiquiatre comença a escriure sobre la seva vida i acaba construint la parella ideal. Sorprenentment, un matí es lleva i veu com la noia de la seva novel·la ha pres vida, la té a davant seu, és perfecta i manipulable Tot i ser una comèdia no busca la rialla esperpèntica sinó que ens va deixant situacions de somriure continu, amb alguns moments de «déjà vú». Sobretot quan se’ns presenten els pares de l’escriptor (Annette Bening i Antonio Banderas estan esplèndids en el paper de pares «progres-artistes») una còpia quasi clavada de la parella protagonitzada per Dustin Hoffman i Barbra Streisand a «Los padres de él». El guió, escrit per l’actriu protagonista Zoe Kazan, té alguns alts i baixos perquè intenta no caure en la típica guerra de sexes i en alguns moments no se n’acaba de sortir. L’eix central de la història rau en la necessitat de trobar una parella perfecta, de trobar la mitja taronja que se’ns adapti completament a nosaltres. Com bé tots sabeu això és impossible. I «Ruby Sparks» així ens ho explica, mai es pot transformar a la parella fins aconseguir que sigui tal i com volem, el més fàcil i factible és acceptar els detalls de la parella que no ens agraden, perquè la perfecció no existeix. Deixant de banda la trama romàntica del film, «Ruby Sparks» torna a explicar el gran somni americà i les estructures familiars del país, tal i com ho feia «Little Miss Sunshine», rebaixant el sarcasme i sent una mica menys incisiu. Segurament el millor del film és que no vol enganyar a ningú: proposen una hora i mitja d’entreteniment, situacions còmiques, quotidianes, personatges amb qui l’espectador sentirà empatia i sortirà del cinema amb un somriure al llavis. Que més voleu?

    Jep Soler

    Cinema Truffaut

Comparteix-ho