Silvered Water, Syria Self-Portrait

Comparteix-ho
Silvered Water Cartell
  • Informació


    Ma’a al-Fidda (Eau argentèe, Syrie autoportrait)
    Siria, 2014.
    Director: Wiam Bedirxan, Ossama Mohammed
    Intèrprets: N/D
    Gènere: Documental
    Durada: 93 min.
    Idioma: Àrab (subtitulada en castellà)

    Sinopsi


    A Síria, els Youtubers filmen i moren cada dia. D’altres maten i filmen. A París, l’Ossama només pot filmar el cel i muntar imatges de Youtube, guiat per l’amor que sent per Síria. D’aquesta tensió entre la distància, el seu país i la revolució, neix una trobada: una cineasta Kurda li pregunta a Ossama: “Si la teva càmera estigués a Homs, què filmaria?”


  • Què pot fer el cinema en contra de la guerra?

    Des d’Homs, un dels focus més vius de la revolta contra el règim de Baixar Al-Assad, la jove kurda Wiam Sivam Berdixan (nom que pot traduir-se com “aigua argentada”) va posar-se en contacte amb Osama Mohammed, un cineasta sirià exiliat a Paris, per preguntar-li què filmaria la seva càmera si estigués a la ciutat assetjada i bombardejada per l’exèrcit. “Tot”, va contestar-li. Ella va assumir la resposta com una tasca moral: intentaria filmar “tot” el que veiés a Homs, on, entre el 3 de febrer i el 14 d’abril del 2012, hi va haver una massacre en què va van morir més d’un miler de persones. Filmar-ho com un acte mateix de resistència en el present i com una creació de memòria per l’avenir. Així va néixer una correspondència d’imatges i paraules que vertebra “Syria self-portrait”, un document assagístic sobre com testimoniar la violència exercida contra una població, però també els gestos de resistència, la humanitat que persevera enmig de la barbàrie, la vida i fins la poesia que resta entre tanta mort. Per això Wiam Sivam Berdixan filma uns nens que, en el setge d’Homs, continuen anant a l’escola i que riuen amb “Llums a la ciutat”, la pel·lícula de Chaplin que Osama Mohammed li va suggerir que veiessin. Una pel·lícula que, per cert, es pregunta què és veure realment i més enllà de les aparences.

    A “Syria self-portratt”, però, no només hi ha imatges de Wiam Sivam Berdixan. També n’hi ha de filmades per Osama Mohammed a París i sobretot moltes que, enregistrades per una multitud de sirians, el cineasta veia a les xarxes socials. Imatges “màrtirs” d’aquells que arriscaven la vida, i en alguns casos la perdien, per deixar constància de la repressió i de la seva indignació. Però a la vegada imatges “assassines” enregistrades per aquells que mataven convertint la càmera en un instrument de la repressió i del terror. Imatges de víctimes i imatges de botxins. Osama Mohammed, que va exiliar-se l’any 2011 en ser perseguit per la seva oposició al règim dictatorial de Baixar Al-Assad, construeix amb aquestes imatges un document que crea una commoció (i d’aquí pot dur a una reflexió) aliena als continguts suposadament informatius que arriben a provocar una indiferència davant de l’horror que banalitzen. Potser tampoc no n’hi ha prou amb el mer registre dels fets i en la seva difusió a través de les xarxes socials: tot s’hi amuntega, s’hi barreja i significació. A través del muntatge de les imatges, i del fet de pensar-hi, Osama Mohammed fa que, certament, siguin reveladores: fa veure el valor del testimoni de la víctima i l’abjecció del botxí que filma.

    Ara que els mitjans de comunicació han deixat de fer atenció Síria, on continua el conflicte i l’horror de la violència, “Syria self-portrait” fa evident el seu valor, que ho és per sempre perquè, més enllà de la immediatesa, s’aconsegueix a través del cinema que pensa èticament sobre les formes per mostrar la violència. En aquest film admirable i commovedor hi plana una pregunta: què pot fer el cinema davant i en contra de la guerra? Potser no hi ha resposta o, en tot cas,   només pot ser la de fer cinema per testimoniar, continuar vivint i pensar sobre les imatges. No hi ha pel·lícula a la cartellera actual més valuosa que aquesta.

     

    Imma Merino
    (Col·lectiu de crítics de cinema de Girona)


  • “Selfie brutal de la guerra de Siria”. La vanguardia

    “El infierno sirio visto desde dentro y desde fuera. Fulgurante”. Les Inrockuptibles

    “El Guernica de la guerra de Siria”. Libération

Comparteix-ho