Sin olvido

Comparteix-ho

  • Informació


    Eslovàquia, 2018
    Direcció: Martin Sulík
    Intèrprets: Peter Simonischek,Jiří Menzel, Zuzana Mauréry, Anna Rakovská, Anikó Varga, Karol Simon, Judita Hansman,Attila Mokos
    Gènere: comèdia dramàtica
    Durada: 113 minuts
    Idioma: eslovac

    Sinopsi


    Ali Ungar, de 80 anys, troba un llibre d’un exoficial de les SS que descriu les seves activitats a Eslovàquia durant la guerra i s’adona que els seus pares van ser executats per ell. Sortirà a buscar venjança, però només troba al seu fill Georg, un jubilat vividor que s’ha distanciat del passat del seu pare. Però la visita d’Ali desperta el seu interès, i els dos homes emprenen un viatge a través d’Eslovàquia a la recerca de testimonis supervivents de la tragèdia i descobriran profunds conflictes no resolts.

  • El passat no passa mai

    A Sin olvido (2018) hi ha una presència especialment commovedora: Jirí Menzel, el cineasta txec sempre recordat com a director de la pel·lícula Ostre sledované vlaky (Trens rigorosament vigilats, 1966), basada en la novel·la homònima de Bohumil Hrabal i ambientada en una població ocupada pels nazis a finals de la Segona Guerra Mundial, i que té com a protagonista un jove sense consciència política que només sembla preocupat per sobreviure i pel sexe però que finalment se sacrificarà ajudant a la Resistència. Commovedora per la delicadesa i a la vegada fermesa amb la qual Menzel hi interpreta un home de 80 anys que descobreix qui va ordenar executar els seus pares durant l’ocupació nazi d’Eslovàquia; però encara més perquè el film, dirigit per l’eslovac Martin Sulík fa dos anys i presentat al Festival de Cinema de Berlín, conté una premonició de la mort del cineasta, esdevinguda el 5 de setembre passat. A més a més, el caràcter d’aquesta pel·lícula no sembla aliè al cinema de Menzel, que, tenint sempre present que el seu estimat Hrabal entenia i presentava la vida com una tragicomèdia, afronta situacions dramàtiques, sovint lligades a les circumstàncies històriques, amb un humor no exempt de tristesa. O potser a la inversa.
    El cas és que Jirí Menzel interpreta el jueu eslovac Ali Ungár, que, després d’haver llegit les memòries de l’oficial austríac de les SS que va executar els seus pares, es planta amb una pistola a la casa vienesa del criminal amb el propòsit de venjar-se’n. Allà, però, hi troba el fill (Georg Graubner, interpretat per Peter Simonischek) que li diu que el seu pare és mort i no fa cas del dolor del visitant. Graubner, amb una actitud de vividor despreocupat i fins i tot poca-solta, també li fa arribar que ell no només no ha d’assumir cap responsabilitat pel que va fer el pare, sinó que de fet s’ha mantingut pràcticament en la ignorància dels seus actes com a membre de les SS. Tanmateix, alguna cosa se li deu remoure, perquè decideix emprendre un viatge pels llocs dels crims paterns. I és així que contacta de nou amb Ali Ungár, de professió traductor, per contractar-lo com a intèrpret (tal com correspon al títol original, Tlmocník, i l’internacional, The Interpreter) en un viatge que li aporta una experiència moral i que el durà a plantejar-se que, si es té consciència, pot ser pitjor ser el fill d’un assassí que el d’una víctima.
    Aquest, doncs, és un nou relat de la història, que mai no es pot acabar de dir, sobre la barbàrie nazi i el genocidi jueu, de manera que ho és sobre el pes del passat i la necessitat moral de conèixer-lo i prendre’n consciència. El relat pren la forma d’una road movie a la recerca de documents i testimonis (alguns dels quals pateixen una pèrdua de memòria, amb la seva càrrega simbòlica, i donen compte de les ferides encara obertes i també de la responsabilitat dels col·laboracionistes dels nazis) i pretén reduir la tensió amb situacions més o menys anecdòtiques, algunes de les quals relacionades amb trobades casuals i amb problemes (com ara amb el cotxe) que semblen ineludibles en els films de viatges. No és anecdòtic, en tot cas, que la filla de l’«intèrpret» treballi en una escola d’una zona rural que ha acollit nens ucraïnesos: en el present continua existint una barbàrie que exigeix humanitat per contrarestar-la. A més del gran tema històric a partir d’una experiència personal, el film també tracta com afrontar la vellesa i, atès que Ali és vidu, la solitud que pot comportar, fet que li imprimeix una certa malenconia. I és així que la seva força i credibilitat tenen molt a veure amb els actors protagonistes: l’austríac Peter Simonischek –intèrpret del pare bromista de Toni Erdmann (2016), de Maren Ade– i, és clar, Jirí Menzel. Serveixi la programació de Sin olvido per homenatjar aquest director txec que, quan va ser a Girona per rebre el premi Liberpress, un dia d’octubre del 2013, va presentar una projecció de Trens rigorosament vigilats al Cinema Truffaut.
    .

    Imma Merino Serrat 
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona 

Comparteix-ho