Solo el fin del mundo

Comparteix-ho

solo-el-fin-del-mundo-cartell

 

  • Informació


    Canadà, 2016
    Director: Xavier Dolan
    Intèrprets: Léa Seydoux, Nathalie Baye, Gaspard Ulliel, Vincent Cassel, Marion Cotillard,Antoine Desrochers, Sasha Samar.
    Gènere: Drama.
    Durada: 95 min.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Després de dotze anys d’absència, un jove escriptor torna al seu poble natal per anunciar a la seva família que aviat morirà. Viu llavors un retrobament amb el seu entorn familiar, una reunió en la qual les mostres d’afecte són sempiternes discussions, i la manifestació de rancors que no volem deixar sortir, tot i que delatin els nostres temors i la nostra solitud. Adaptació d’una obra de teatre de Jean-Luc Lagarce.


  • La tornada del fill pròdig

    Jean-Luc Lagarce va ser un dels grans dramaturgs que va revolucionar el teatre francès durant els anys vuitanta, juntament amb el mític Bernard Marie Koltès. Tots dos varen morir víctimes de la SIDA després d’haver retratat en la seva dramatúrgia un món de tensions, en el que es feien evidents les restes i les ruïnes d’una societat en decadència, marcada per la hipocresia moral i per la presència d’una malaltia que tot ho escombrava. Lagarce va escriure Juste la fin du monde, l’any 1990, prenent com a pont d’inspiració l’Odissea homèrica. La idea era parlar d’un personatge que torna a casa seva però que ha canviat tant que la seva pròpia família té problemes per a reconèixer-lo. A partir d’aquesta premissa va crea runa obra estructurada a partir de monòlegs i d’un seguit de duets que donaven rellevància de forma alternada a cadascun dels cinc personatges protagonistes. Al cap dels anys, Juste la fim de monde ha estat una obra molt representada a França, convertint-se, fins i tot, en lectura obligada per els estudiants dels Instituts francesos.

    El controvertit però sempre suggerent cineasta del Québec, Xavier Dolan ha decidit adaptar Juste la fin du monde, a partir d’un doble repte. El primer no és altra que la possibilitat de fer una pel·lícula marcadament francesa i immersa en la cultura francesa. El segon és el d’utilitzar un seguit d’actors francesos com a substitut dels actors quebecois amb els que ha treballat habitualment. Els actors escollits formen part del top ten de l’star system francès actual: Nathalie Baye, Marion Cotillard, Léa Seydoux, Vincent Cassel i Gaspard Ulliel. En l’obra originaria el fet de la tornada a casa del fill pròdig és l’origen d’una tragèdia familiar marcada per la mort, provocada per la SIDA. El tema està omnipresent a l’obra però no està explicat de forma explícita. El problema sorgeix de la forma com es retraten les relacions humanes i les seves tensions.

    Es evident que pot agradar més o menys el cinema de Xavier Dolan, però ens trobem amb un hàbil creador de formes cinematogràfiques, amb un cineasta d’una gran inventiva visual que sap com ajustar-se als nous aires del temps. Així, una part essencial de la pel·lícula està rodada a partir de primers plans desenfocats dels actors protagonistes que deixen pas a l’existència de determinades escenes de gran exuberància, on les tècniques del videoclip creen una poètica de caràcter neobraroc en el que retroba l’excés com a veritable marca de fàbrica de tot el cinema de Dolan. A diferència de Mommy, Juste la fin du monde sembla jugar al rebuig de la dramatúrgia, sembla com si allò essencial de la peça teatral estigués posat en crisi per tal de que es faci evident la seva gran força visual.  En més d’un moment sembla com si Dolan estigués descontrolat, que no fos capaç de trobar el contrapunt dramàtic necessari amb els actors/vedettes franceses.  El resultat és un cocktail estrany però molt i molt interessant Probablement els admiradors de Dolan hi trobin a faltar aquella follia i el sentit de ruptura de Mommy, altres hi troben a faltar els actors del Québec enlloc de les estrelles. Sigui com sigui, Juste la fin du monde és una experiència audiovisual més que notable.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho