Solo las bestias

Comparteix-ho

  • Informació


    França, 2019
    Direcció: Dominik Moll
    Intèrprets: Denis Menochet, Valeria Bruni Tedeschi, Laure Calamy, Nadia Tereszkiewicz
    Gènere: thriller dramàtic
    Durada: 117 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    Una dona desapareix. Després d’una tempesta de neu, el seu cotxe és descobert en una carretera en direcció a un poble remot. Mentre que la policia no sap per on començar a investigar, cinc persones semblen estar lligades a la desaparició. I cadascuna d’aquestes persones té el seu propi secret que amagar.

  • Una bestialitat molt humana

    A “Babel”, una de les grans pel·lícules d’Alejandro González Iñárritu, l’estructura narrativa fragmentada dissenyada pel director mexicà i el seu guionista Guillermo Arriaga, va assolir un dels seus punts culminants. L’espectador es trobava amb tres històries, aparentment sense cap relació l’una amb l’altra, i que a més passaven en tres continents diferents. Dibuixant una paràbola de la globalització, Iñárritu i Arriaga teixien una enrevessada maquinària de casualitats i atzars que acabaven fent confluir les tres històries.

    La nova pel·lícula del francès Dominik Moll parteix d’un model semblant. En aquest cas, la confluència dels diversos segments no està tan construïda a partir de com l’acció d’un condiciona els personatges de l’altre, sinó a través del subtext temàtic compartit, com si la fatalitat, la recerca d’un benestar o una felicitat impossible tenyissin les accions dels diversos protagonistes.

    En la seva irregular carrera com a director, i amb només 6 títols a la seva filmografia, Moll mai havia tornat a assolir el nivell d’excel·lència del títol que el va donar a conèixer: “Harry, un amigo que os quiere”. Aquell debut, de la mà d’un fantàstic Sergi López en un dels millors papers que mai ha rodat a França, era un prodigi de tensió, inesperats salts de guió, pinzellades d’humor negre, molt negre, i una mirada descarnada sobre la condició humana. A “Sólo las bestias”, el seu nou treball, tots aquests elements que estaven presents a “Harry” reapareixen d’alguna forma, potser no amb la força abassegadora de la seva òpera prima, però sí que retrobem un notable pols narratiu que ens manté com a espectadors en un estat d’intriga permanent.

    “Sólo las bestias” és una pel·lícula molt física. Es percep un excel·lent treball amb l’entorn natural i el paisatge -alguns passatges amb l’entorn glacial i nevat recorden inevitablement a “Fargo” dels germans Coen-, que condicionen de forma evident la personalitat i actitud dels personatges, però també per la manera com Moll treballa amb els seus actors la presència corporal, la dualitat passional/racional i els dilemes morals en els encreuaments dramàtics pels que transiten. És per tot això que ens trobem davant d’una pel·lícula angoixant, amb algun passatge francament lúgubre, i en el que les notes d’humor negre esperpèntic que hi havia a “Harry”, pràcticament han desaparegut.

    Per la seva estructura de guió, “Sólo las bestias” és una pel·lícula molt coral, necessitada d’una intensitat dramàtica breu però punyent. I és especialment remarcable l’excel·lent treball de càsting, encapçalat per intèrprets del nivell de Dennis Menóchet, Valeria Bruni-Tedeschi, Laure Calamy i sobretot Damien Bonnard, potser en el rol més complex i al que resulta més difícil dotar de credibilitat. En definitiva, “Sólo las bestias” és el retorn del millor Dominik Moll, que justament es produeix quan el director ha tornat a un terreny reconeixible, en el que demostra sentir-se molt còmode i que li permet explotar les seves innegables dots de notable narrador d’històries al límit, vibrants i dramàtiques.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho