Tabú

Comparteix-ho

tabu cartell

  • Informació


    Tabu
    Portugal, 2012.
    Direcció: Miguel Gomes.
    Intèrprets: Teresa Madruga, Laura Soveral, Ana Moreira, Carloto Cotta, Henrique Espírito Santo, Isabel Muñoz Cardoso, Ivo Müller, Manuel Mesquita
    Durada: 118 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Portuguès.

    Sinopsi


    Les protagonistes són una vella i temperamental senyora, la seva criada de Cap Verd i una veïna lliurada a causes socials. Després de la mort de la primera, les altres dues s’assabenten d’un episodi del seu passat: una història d’amor, crim i aventures ambientada a l’Àfrica.

     

  • Entre el paradís i el paradís perdut

    A l’interior de Tabú de Miguel Gomes hi ha dos relats que corresponen a dos universos i a dues formes d’explicar històries. El primer món és el paradís perdut i es troba a Lisboa, en una època concreta que no està massa lluny del nostre present. En el paradís perdut el món sembla haver-se envellit, tot és més gris, els records estan envoltats d’una certa tristesa i per damunt de tot hi ha un fort sentiment de melancolia. La protagonista d’aquest món s’anomena Pilar és una dona callada, solitària que manté una curiosa relació amb la seva veïna Aurora, que té una criada negra que llegeix Robinson Crusoe. Sobre l’imaginari d’aquest món gris hi plana sempre alguna cosa que remet cap un exotisme llunyà, cap un univers que s’ha perdut però del qual només queden indicis. Aurora ha perdut diners en el casino, és vella i té una filla que mai no veu amb la que s’ha produït una ruptura. Aurora forma part d’una classe social en decadència. En una època varen tenir-ho tot però ara semblen haver-ho perdut tot. Pilar manté una curiosa relació amb un home de la seva edat, però sembla funcionar com una relació gastada i erosionada pel present. El paradís perdut és el món actual, una època marcada per la crisi. És un temps en que Portugal es converteix en un país escanyat que només pot viure dels esplendors i enyorances d’altres temps que mai més no tornaran. Com a contrast del paradís perdut ens trobem amb el paradís. Qui ens introdueix cap el paradís és un personatge anomenat Ventura, que Pilar va a buscar i que el convida a poder reviure alguna cosa misteriosa abans de la que la moribunda Aurora el deixi per sempre. Mentre el paradís perdut reflecteix un món sense màgia i encant, la idea del paradís perdut es construeix a partir d’un relat. El misteri d’una dona que anys enrere tenia una granja a Àfrica serveix per anar construint una mena de relat mític que no triga a conduir-nos cap a totes les històries possibles que han forjat un imaginari exòtic basat en la idea d’aventures extraordinàries en paradisos perduts. El relat que Ventura ens explica de la vida anterior d’Aurora sembla voler-nos acostar-nos cap a l’univers de Karen Blixen a Memorias de Africa –la dona Europea que viu en una granja amb criats i amb tota mena de comoditats en un indret d’Àfrica- però la força llegendària del relat fa que de forma progressiva s’acosti cap a alguns relats somniats del vell Hollywood. Es llavors quan comencen a aparèixer els fantasmes de Mogambo de John Ford. Tabú esclata en la segona part com la història d’un amor perdut, com la vivència d’un amor clandestí que es capaç de portar una idea efímera de felicitat que funciona com el somni d’allò que es va perdre per sempre. Ventura va ser l’amant furtiu d’Aurora, amb ell varen desafiar lesa normes d’una societat i varen viure en la clandestinitat el plaer i la força extrema del desig. Miguel Gomes, autor d’una de les millors pel.lícules sobre l’estiu que ens ha donat recentment el cinema titulada Aquele querido mes de agosto, utilitza dues tècniques per narrar-nos allò que passa al paradís perdut i al paradís. En la descripció que fa de Lisboa avui roda en blanc i negre i converteix el personatge de l’actriu Teresa Madruga –antiga protagonista de En la Ciudad blanca de Alain Tanner- en la dona que observa i que busca el misteri del paradís. La segona part funciona com un relat en primera persona. Ventura és un fabulador que explica la història llegendària de la dona que estava en una granja africana i es va enamorar d’uns musics que tocaven en les festes de la zona. L’única veu és la del narrador, la imatge és silenciosa perquè vol ser la projecció de l’imaginari de la dona que escolta. L’imaginari de Pilar és l’element que acaba donant forma a tot el relat. El resulta final és una pel.lícula sorprenent, que funciona com un exercici d’evocació d’allò irrecuperable, però també com un exercici de reflexió mortuòria sobre un cinema que ha deixat de ser.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho