Una nova edició de Temporada Alta en la que repetim com a seu principal de les projeccions de cinema del Festival més important de Girona. En aquesta ocasió, el nombre de sessions que es realitzaran al Cinema Truffaut s’ampliarà a un total de set, convertint l’edició de 2015 en la més cinematogràfica de totes. La programació seguirà la línea de l’anterior edició, amb pel·lícules que combinaran estrenes catalanes i clàssics vinculats a obres de teatre que s’interpretaran al Festival.
Dimarts 06
Octubre
22:00h
Un dia perfecte per volar
Catalunya, 2015. Direcció: Marc Recha. Intèrprets: Sergi López i Roc Recha.
Un infant fa volar l’estel que li ha fabricat el seu pare. L’indret és solitari. Bufa el vent i al nen li cal l’ajuda de l’adult per desenredar l’estel de la vegetació. És en aquestes circumstàncies que té lloc aquest drama fantàstic del sempre personal i poètic realitzador català Marc Recha: en plena naturalesa, s’explicarà un conte molt especial..
Dimarts 13
Octubre
22.00h
Los exiliados románticos
Espanya, 2015. Direcció: Jonás Trueba. Interpretació: Vito Sanz, Francesco Carril, Lluis E. Parés, Renata Antonante, Isabelle Stoffel, Miren Iza,Vahina Giocante.
Història d’una llarga marxa, a la cerca de no se sap ben bé què, que és el que importa: 12.000 km no són res. En la pel·lícula, el jove realitzador del clan Trueba ens presenta tres amics que, sense motiu aparent, agafen la furgoneta de l’amiga de la mare d’un d’ells i se’n van de Madrid a París. Amors idíl·lics, sentirs utòpics o il·lusos (no per res la pel·lícula és de Los ilusos films), aquí al servei d’un viatge a la recerca de la sorpresa i de lluitar per continuar sentint-se vius.
Dimarts 3
Novembre
22:00h
L’artèria invisible
Catalunya, 2015. Direcció: Pere Vilà. Intèrprets: Nora Navas, Àlex Brendemühl , Àlex Monner, Joana Vilapuig i Francesc Garrido.
El protagonista és Vicenç, un polític amb aspiracions a alcalde que, de cop, és falsament acusat d’abusos sexuals. La seva dona, avorrida de la vida que porten, viu obsessionada a tenir un fill. En aquest context, l’aparició d’un jove que havia estat a punt de formar part de les seves vides, quinze anys enrere, activa un procés que destruirà en Vicenç tant professionalment com personalment.
EEUU, 1941. Direcció: Orson Welles. Intèrprets: Orson Welles, Joseph Cotten, Everett Sloane, George Coulouris, Dorothy Comingore, Ray Collins, Agnes Moorehead, Paul Stewart, Ruth Warrick…
Hi ha un abans i un després del cinema, a partir d’aquesta pel·lícula de 1941, considerada una de les obres mestres de tots els temps. Primer film d’Orson Welles, innovador en l’estructura narrativa, la profunditat de càmera de la fotografia i l’ús de la música, s’hi explica la història d’ambició i poder del ciutadà Charles Foster Kane (personatge basat en el magnat de la premsa William Randolph Hearts).
Alemanya, 1979. Direcció: R. W. Fassbinder. Intèrprets: Hanna Schygulla, Klaus Löwitsh, Ivan Desny, Gisela Uhlen, Elisabeth Trissenaar, Gottfried John, Hark Bohm…
Una de les pel·lícules més emblemàtiques de qui va ser representant del Nou cinema alemany (1960-1980): el realitzador, director teatral, escriptor, actor i productor Rainer Werner Fassbinder. Influït pel melodrama nord-americà i el director d’origen alemany Douglas Sirk, crea un melodrama distanciat, fred, intel·lectual, sense la hipocresia ni els excesos sentimentals d’altres. Així explica la història d’aquesta Maria Braun que, amb el marit mort al front de la Segona Guerra Mundial, es manté sola treballant en un local freqüentat per soldats nord-americans.
Dimarts
17
Novembre
22:00h
Hic digitur dei
Catalunya, 1976. Direcció: Antoni Martí. Intèrprets: Rosa Novell, Pep-Maur Serra, Joan Fernández,Xabier Elorriaga, Alfred Luchetti, Maruja Torres, Montserrat Carulla…
Que qui mor el novembre de 1975 era una més de les moltes cares del poder (ni que fos terrible) s’evidencia al final. Que tot plegat és una capicuesca caixa de trons, lligada per relacions absurdes, es fa clar quan els llums s’han tornat a encendre. I és que, en clau d’humor i en rigorós present, Hic digitur dei és la crònica subcultural de la transició. Rodada fora del circuit comercial, amb càmeres super-8 i guió de Quim Monzó i Roser Fradera, parodia gèneres i hi surten molts participants del col·lectiu festival Grec 1976. Fidel i estripat testimoni de l’època.
Alemanya, 1954. Direcció: Leni Riefenstahl. Intèrprets: Leni Riefenstahl, Frantz Eichberger, Bernhard Mincui, Aribert Wascher, Maria Koppenhüler...
Sí, tal com sona: Tiefland és Terra Baixa, una adaptació de la realitzadora alemanya Leni Riefenstahl de l’òpera d’Eugen d’Albert amb llibret en alemany de Rudolf Lothar. La mateixa directora hi fa de Marta. El conegut drama de Guimerà ja havia estat adaptat abans pel cinema nord-americà (Marta of the lowlands, del prolífic J. Searle Dawley, el 1914) i també per l’òpera francesa (La catalane, de Ferdinand Le Borne, el 1907) i fins i tot pel mateix cinema alemany (Tiefland, d’Adolf Edgard Licho, el 1922), però la de Riefenstahl és la versió més controvertida.
