The Assassin

Comparteix-ho

theassassin cartell

 

  • Informació


    Taiwan, 2015
    Director: Hou Hsiao-Hsien.
    Intèrprets: Shu Qi, Chang Chen, Satoshi Tsumabuki, Ethan Juan, Nikki Hsieh, Ni Dahong,Zhang Shijun, Michael Chang, Jiang Wen, Zuo Xiaoqing, Xu Fan, Tadanobu Asano,Zhou Yunin.
    Gènere: Drama.
    Durada: 105 min.
    Idioma: Mandarí.

    Sinopsi


    Xina, segle IX. Nie Yinniang torna a casa de la seva família després d’anys d’exili. Educada per una monja que l’inicia en les arts marcials, és una autèntica justiciera que té com a objectiu eliminar als tirans. El seu mestre li encarrega la missió de matar el seu cosí Tian Ji’an, governador dissident de la província militar de Weibo. Nie haurà de triar: sacrificar l’home que estima o trencar definitivament amb la “Secta dels Assassins”.


  • La pletòrica bellesa d’una posada en escena

    El taiwanès Hou Hsiao-hsien és ara mateix un mestre del cinema mundial. Les seves pel·lícules no es pot pas dir que siguin gens conegudes al nostre país; a diferència del que passa als grans festivals internacionals. Tampoc hi ha ajudat gens que en la darrera dècada, mentre canviava el panorama de la distribució internacional, Hou Hsiao-hsien només ha dirigit un altre llargmetratge, la seva obra més occidentalitzada i fa vuit anys (El vol del globus vermell); embolicat com ha estat en la complicada producció de The Assassin. De tradició oriental, el seu és un cinema de posada en escena, de narració amb el·lipsis, d’un ús prolífic dels enquadraments i altres aspectes de la fotografia. Fa que la imatge ens parli. Pura narrativa (audio)visual. Observador, practica un cinema distant i alhora càlidament humà, oferint temps a l’espectador per a mirar, gaudir de la riquesa i de la bellesa del que veiem en pantalla.

    The Assassin és formalment un film d’arts marcials, en què Nie Yinniang (Shu Qi), una assassina ensinistrada per una monja-princesa taoista, a l’època de la Dinastia Tang, comença a qüestionar-se les seves lleialtats quan ha de matar el Senyor de Tian (Chang Chen), un home de qui ha estat enamorada. I ha de triar entre sacrificar-lo o trencar amb el camí sagrat dels assassins justos. Argumentalment, el fil narratiu de la pel·lícula, és el trajecte de Nie Yinniang des que rep l’encàrrec criminal fins al final, sotmesa a la lluita interior entre l’eficiència en allò perquè ha estat ensinistrada (matar) i els propis sentiments.

    Aquí opera el contrast entre la realitat ritualitzada de l’època, presentada com a quietista, i la manera dinàmica, mai quieta, de mostrar-la. La càmera, al seu ritme, no para de moure’s, amb subtils moviments panoràmics; mentre a l’interior de l’escena sempre hi ha algú que es desplaça o fa alguna cosa, cortines que el vent belluga… En aquell món que tot sembla quiet, resulta que tot es mou. En aquella societat d’aparença estable, de mica en mica hi anem percebent un seguit de conspiracions, l’efecte acumulatiu de les quals, al decurs del metratge fílmic, es conjuga amb la dinàmica interna de cada seqüència. És així que The Assassin ens relata formalment alguna cosa més que el simple trajecte de la protagonista camí de resoldre el seu debat interior.

    D’aquest debat interior n’és reflex visual la dialèctica que Hou Hsiao-hsien estableix amb el cos de la protagonista. Nie Yinniang es disposa a executar les seves víctimes amagada en la foscor d’una casa o emboscada, sempre vestida de negre, apareixent i desapareixent sobtadament. Tanmateix, quan és davant dels que no gosa matar, perquè els sentiments la dominen, veiem el seu cos sencer, tot ella, il·luminada. A la millor seqüència de la pel·lícula, quan el Senyor de Tian és a la cambra amb la concubina i els veiem a través de les cortines que els envolten (i no paren de moure’s), trobem els dos pols dialèctics integrats: la presència fantasmagòrica de Nie Yinniang, armada per a matar, dreta entre els plecs, mirant, observant, sense actuar perquè els sentiments la dominen. I, mentrestant, el Senyor de Tian va explicant a la concubina que, estant malalt de jove, el pare de Nie Yinniang li va solucionar una malaltia dolorosa fent-lo estar tres dies i tres nits embolcallat amb bambú i que hi va notar tothora… la presència de la noia, de Nie Yinniang.

    Fins i tot el fil narratiu, el trajecte que fa aquesta protagonista, té el seu corolari visual. Es projecta dins del film la faula que s’hi explica, la de l’ocell blau que no piulava i, perquè ho fes, el van posar davant d’un mirall, de manera que aleshores cantà, plorant per la seva tristesa (soledat) fins a morir. Nie Yinniang va ser extreta de la seva gent, de ben joveneta, i deixada en mans de la monja-princesa, es convertí en una criminal tan hàbil com solitària. A la pel·lícula la veiem plorar aquesta soledat, com de color blau va un personatge que, havent netejat un mirall, l’acompanya…

    Escenes com la del ball, amb la seva dinàmica interna; o la de comiat entre la monja-princesa i Nie Yinniang, dalt d’una muntanya, ens reguen l’esperit amb la bellesa d’una posada en escena prodigiosa.

    Salvador Montalt

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho