The Party

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Regne Unit, 2017
    Director: Sally Potter
    IntèrpretsPatricia Clarkson, Bruno Ganz, Cherry Jones, Emily Mortimer, Cillian Murphy,Kristin Scott Thomas, Timothy Spall
    Gènere: comèdia dramàtica
    Durada: 71 minuts
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    Janet (Kristin Scott Thomas) acaba de ser nomenada ministra del Govern, i per això diversos amics es reuneixen en una festa per celebrar el seu nomenament. No obstant això, el que comença com una celebració acabarà de la manera més inesperada…

  • El sopar dels ganivets voladors

    Set convidats. Un sopar. La tensió va “in crescendo” i a poc a poc els draps bruts dels set comensals van sortint a la llum. No, no és la trama de Perfectos desconocidos, l’inesperat èxit d’Álex de la Iglesia, tot i que podria ser-ho perquè hi té molts elements argumentals en comú. És el punt de partida de The party, l’últim film de la britànica Sally Potter que, com el de De la Iglesia, proposa un intens “tour de force” dramàtic de set actors en un únic espai. I de fet, les semblances amb la pel·lícula espanyola s’acaben aquí, perquè els dos films agafen camins francament oposats: el que en De la Iglesia és una mena de joc pervers però que s’acaba rebel·lant força superficial, en Potter és un mecanisme àcid i càustic, amb la detonació de càrregues de profunditat d’alta potència.
    L’eix central de la trama és Janet, el personatge de Kristin Scott Thomas, que després de ser nomenada ministra del govern –càrrec que havia perseguit i desitjat durant tota la seva vida- organitza un sopar amb els seus millors amics per celebrar l’esdeveniment. Al voltant de Janet es reuneixen sis personatges, de diferents generacions, però tots pertanyents a una burgesia intel·lectual que arrossega alguns traumes, moltes frustracions i múltiples contradiccions. Potter situa aquests personatges en un únic espai –la casa de Janet- que, a mesura que la trama avança, es converteix en un escenari asfixiant que acaba carregant una tensió ambiental que es palpa en l’ambient.
    L’habilitat de la proposta de Potter és fer-la absolutament despullada de cap artifici que en pugui alterar l’essència: un únic espai, set actors només amb l’arma del seu talent interpretatiu i formidables dosis de talent en un guió farcit de diàlegs punyents. En aquest sentit, The party és un film ajustadíssim en el que no sobra ni falta res: el seu metratge inusualment curt (1h 10min) demostra que per arribar al fons de moltes qüestions fonamentals no cal la parafernàlia ni l’extensió de la que abusen algunes pel·lícules en el cinema contemporani.
    Conscient que la carta interpretativa era clau per excel·lir en la seva proposta, la directora britànica s’ha rodejat d’un equip d’intèrprets curtits en mil batalles i d’un talent actoral fora de qualsevol dubte. Gràcies a la fantàstica feina del seu operador de càmera i director de fotografia, el rus Alexei Rodionov, podem disfrutar de tots els matisos gestuals i de dicció d’aquests set grans actors, des de la magnètica Kristin Scott Thomas al lacònic Timothy Spall, passant per un il·luminat Bruno Ganz, una cínica Patricia Clarkson i un embogit Cillian Murphy. El guió de Potter és demolidor i dispara contra tot i contra tothom. No valen les aparences, no val el fals postureig social. La mirada vidriosa de The party posa el dit a la nafra, no vol ser políticament correcta i és tallant com una navalla esmolada. Tal qual.

    Paco Vilallonga
    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho