The Revenant

Comparteix-ho

the revenant cartell

 

  • Informació


    Estats Units, 2015
    Director: Alejandro González Iñárritu.
    Intèrprets: Leonardo DiCaprio, Tom Hardy, Domhnall Gleeson, Will Poulter, Lukas Haas, Paul Anderson, Kristoffer Joner, Brendan Fletcher, Brad Carter, Christopher Rosamond.
    Gènere: Drama.
    Durada: 156 min.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Any 1820. Un home que viu a les muntanyes resulta ferit per l’atac d’un ós. Veient que res poden fer per ell, els seus companys l’abandonen al bosc. Però sorprenentment millora de les seves ferides i busca venjar-se dels que el van abandonar a la seva sort. El film està basat en un personatge històric, Hugh Glass, explorador de finals del segle XIX, en què es va inspirar Michael Punke per escriure la novel·la.


  • Cinema que esquinça l’ànima

     

    La història de Hugh Glass (1780-1833) és la d’un d’aquells exploradors de la frontera, tramper i caçador, que ha acabat convertint-se en llegenda. Les seves aventures per aquelles terres del Nou Món van adquirir molta fama als incipients Estats Units d’Amèrica arran sobretot d’un episodi: l’extraordinària proesa de supervivència que va viure després de patir l’atac d’un ós que el va deixar mig mort i que els seus companys d’expedició l’abandonessin mig mort en terres hostils. Glass va sobreviure, emprenent un trajecte de 400 quilòmetres a peu fins al fort Kiowa.
    De l’ingent quantitat de relats que s’han escrit sobre Glass, The revenant, una de les principals candidates a guanyar l’Oscar, explica aquesta història basant-se en l’adaptació de la novel·la homònima escrita el 2002 per Michael Punke, més que no pas en l’adaptació lliure de les seves aventures que van protagonitzar Richard Harris i John Huston al western Man in the wilderness (1971). Alejandro González Iñarritu, l’encarregat de portar-la a la pantalla, té la virtut de fer-se-la seva. Amb cap altre motiu que exposar, novament, us agradi o no el seu estil, el seu innegable talent i inabastable ventall de recursos cinematogràfics.
    Sortosament, The revenant (El renacido) no és el típic biopic que s’estrena anualment per aquestes dates, confeccionat amb el propòsit d’encandilar als acadèmics i al públic en general que sol beneir aquest tipus de propostes cinematogràfiques. I això que la protagonitza Leonardo DiCaprio, un habitual a fer d’imitador de personatges reals (recordem Howard Hughes aL’aviador, Jordan Belfort a El llop de Wall Street, John Edgar Hoover sota les ordres d’Eastwood). Aquí, l’etern aspirant a l’Oscar està suprem, regalant-nos un tour de force que va més enllà del físic, interpretant un personatge abocat a la impotència (física precisament).
    The revenant es pot qualificar de film de supervivència pur i dur que es limita radicalment a explicar-nos l’odissea increïble d’un home entossudit a viure (o millor dit, a reviure) en un medi hostil i salvatge, motivat pel seu desig de venjança. És així com apareixen dos temes ancestrals: la supervivència i la venjança. González Iñarritu ho fa oferint un film d’aventures molt físic, vertebrat per una acció brutal i un hiperrealisme que arriba a ferir, però també conjugant una transcendalitat i una poesia que casen a la perfecció en el conjunt i l’equilibri reeixit de totes les parts.
    La pel·lícula té una arrancada tant brutal i vibrant, com no recordàvem des de Salvar al soldat Ryan. Aquí també centrada en un atac sorpresa, en aquest cas de la tribu dels Arikara als trampers i caçadors de pells en una ribera del riu Missouri. Una batalla entre indis i colons rodada de forma crua i hiperrealista, mitjançant calculats moviments coreogràfics de càmera del mestre de fotografia Emmanuel Lubeski. I sense temps a aturar-nos, passem d’aquí a l’ESCENA: la de l’atac de l’ós, que no per esperada (els trailers i comentaris d’aquells qui ja l’han vista) és menys colpidora. Entre una i altra seqüència ens regalen una primera mitja hora majúscula, que entra de ple als annals de la història del cinema. I molt pensareu, què passa amb la resta de metratge d’una pel·lícula de quasi bé tres hores? Doncs no ho negarem, la cosa innegablement ve de baixada, però el desnivell és tant suau i el camí tant engrescador que tots aquells a qui us agrada explorar us assegurem que emprendreu un dels trajectes cinematogràfics més captivadors dels últims temps. Us sentireu pioners d’una història humana, emocionalment tensa, tant simple i bella com és la història d’amor entre un pare i un fill mestís, en un context tant extrordinari com és aquella Amèrica del Nord que ja començava a deixar de ser verge.

    Jordi Camps
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho