Tierra Firme

Comparteix-ho

 

  • Informació


    Espanya, 2017
    Director: Carlos Marqués Marcet
    Intèrprets: David Verdaguer, Natàlia Tena, Oona Chaplin
    Gènere: drama romàntic
    Durada: 104 min
    Idioma: anglès

    Sinopsi


    Als seus 38 anys, Eva tem que el seu rellotge biològic estigui a punt de parar-se per a sempre, però la seva nòvia Kat no vol que un nadó alteri l’existència lliure i despreocupada que viuen ambdues en un vaixell en els canals de Londres. Quan Roger arriba de visita des de Barcelona, Eva no només veu en ell el millor amic de la seva nòvia, al millor aliat emocional imaginable, sinó també a un donant potencial. I per a sorpresa de Kat, a Roger li atrau la idea de ser pare, tot i ser un home les relacions no solen durar més d’una nit… pel que a Kat no li queda més remei que acceptar la posada en marxa del pla per por de perdre a Eva.

  • Buscant trepitjar de peus a terra

    Fa 3 anys “10.000km”, una petita producció independent feta amb abundants dosis de talent i naturalitat, és va convertir en una de les grans sorpreses del panorama cinematogràfic espanyol. Era el debut darrera la càmera del jove Carlos Marquès-Marcet i a partir de la seva estrena mundial al prestigiós South by Southwest Festival, la pel·lícula va encadenar una carrera triomfal, amb cinc premis al Festival de Màlaga, 5 Premis Gaudí (en tots dos casos incloent el Premi a la millor pel·lícula) i 1 Goya a la millor direcció novell. Produïda per Lastor Media i La Panda, “10.000km” era un film rodat amb un equip molt reduït de producció, el que va propiciar que es generés una química especial entre tothom que es va veure involucrat en aquell projecte.

    Per tot això, no és estrany que als components de l’equip els quedessin moltes ganes de tornar a treballar junts. Descartada la possibilitat de rodar una continuació literal de “10.000km”, Carlos Marqués-Marcet va començar a treballar en un guió que integrés alguns dels elements que van fer triomfar la seva “òpera prima”, sense renunciar a fer evolucionar el to d’un registre més dramàtic a un més proper a la comèdia romàntica –o post-romàntica, com li agrada comentar al seu director. En qualsevol cas, Marquès-Marcet continua interessat en mostrar variants de les relacions personals i sentimentals en la societat contemporània, amb més o menys lleugeresa, però sempre amb un interès per observar el seu entorn, per fer un cinema molt associat a la realitat immediata, amb personatges molt propers que tenen dilemes amb els quals és molt fàcil sentir-se identificat. Aquí, l’esquema dramàtic té forma de triangle, amb Eva i Kat, una parella de lesbianes que es plantegen tenir fills i Roger, el millor amic de Kat, que s’ofereix com el donant que ha de fer possible aquesta maternitat. El que comença com una comèdia pura es va tenyint progressivament de certa amargor quan la nova situació fa tremolar el tènue equilibri de la relació sentimental entre Eva i Kat. Tot això li serveix a Marquès-Marcet per reflexionar no només sobre la maternitat sinó sobre la responsabilitat, el compromís i les dificultats de posar en comú els desitjos i les prioritats en la societat contemporània.

    A “Tierra firme”, el títol castellà de l’original anglès “Anchor & Hope”, torna a coincidir el nucli dur de “10.000km”, amb els dos protagonistes, Natalia Tena i David Verdaguer al capdavant, els productors Tono Folguera, Sergi Moreno, Daniele Schleif i Pau Brunet a les operacions i Carlos Marquès-Marcet a la batuta. I al grup s’hi han afegit algunes incorporacions molt interessants com l’actriu Oona Chaplin i la seva mare Geraldine, o com la guionista Jules Nurrish. Rodada majoritàriament a Londres, “Tierra firme” juga constantment amb les metàfores de la terra i l’aigua per simbolitzar la inestabilitat i provisionalitat de les relacions sentimentals. Això es fa més evident amb un dels escenaris principals del film, aquesta barca amarrada en un canal, que és en realitat la vivenda real de Natalia Tena, la protagonista de la pel·lícula. En aquest sentit, és una pel·lícula molt més lluminosa que “10.000km”, que estava bàsicament rodada en interiors: des de l’esplèndid pla d’obertura del film, Marquès-Marcet treu molt partit als escenaris, fent respirar la pel·lícula i convertint l’entorn en un personatge més. Fresca, ocurrent, fugint constantment dels artificis, “Tierra firme” és un pas endavant en la carrera de Marquès-Marcet i una prova que la química i el bon feeling d’un equip és una condició no imprescindible però sí recomanable per acabar portant a bon port –mai millor dit- una pel·lícula.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho

Un comentari