Todo saldrá bien

Comparteix-ho

todosaldrabien cartell

 

  • Informació


    Alemanya, 2015
    Director: Wim Wenders
    Intèrprets: James Franco, Rachel McAdams, Charlotte Gainsbourg, Marie-Josée Croze, Julia Sarah Stone, Patrick Bauchau, Robert Naylor, Lilah Fitzgerald, Jack Fulton.
    Gènere: Drama.
    Durada: 116 min.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    La vida de l’escriptor Thomas Eldan canvia el dia que, després d’una acalorada discussió amb la seva nòvia, atropella un nen. Dotze anys després, Thomas segueix culpant-se sense poder oblidar la tragèdia. Aquell fatídic accident va afectar a Kate, la mare del nen, i tots els que envolten a Thomas, inclosa la seva núvia.


  • Transformat pel dol

    Fa més de vint anys que la cinefília va decidir cremar a Wim Wenders a la foguera i oblidar-se de que el seu cinema va ser una època símbol de la modernitat i que durant uns quants anys va ser un dels més potents creadors d’imatges europeus. La inquisició crítica ha anat rebutjant els seus treballs i ha portat a l’oblit obres tant importants com En el curso del tiempo (1977), Paris, Texas (1985) i El cielo sobre Berlin (1987). Es cert que després de l’ambiciosa Hasta el fin del mundo (1990), el propi Wenders va sentir-se perdut sense saber quin camí seguir, ni com superar les mancances del seu propi estil. Així, la seva darrera pel·lícula de ficció Palermo Shooting (2008) va marcar un camí sense sortida, alimentat després d’alguns considerables fracassos. Mentrestant el seu refugi com a cineasta ha passat per dur a terme un homenatge escènic en 3D com Pina (2011) o articular un dubtós homenatge a les imatges grandiloqüents de Sebastiao Salgado a La sal de la tierra (2014). Aquestes dues obres li varen permetre sobreviure en el territori dels festivals i mantenir un prestigi cada cop més difús.

    Todo saldrá bien, presentada en el darrer festival Festival de Berlin, es presenta com una pel.lícula diferent de Wim Wenders. El cineasta torna a la ficció però fa una obra reposada, terriblement freda i allunyada de tota expressió que vulgui marcar una certa modernitat escènica. Wenders explica una història de dol en la que la vida dels morts entra en la vida dels vius, els enriqueix i els transforma. Una història que no només parla de com afrontar el dolor d’una culpa aliena sinó que també reflexiona sobre com els traumes de la vida poden ser un aliment ple de proteïnes per l’univers de la ficció. La pel.lícula explica la història d’un escriptor que un bon dia té un accident inesperat on atropella i mata un nen. L’home ho ha fet sense voler i ha estat l’atzar que ha penetrat a les seves vides. L’accident però canviarà la seva vida. Començarà per provocar que trontolli la seva relació efectiva i l’acostarà cap a la família de la víctima, fins acabar projectant l’ombra de la culpabilitat en la figura del germà de la víctima. La força de Todo saldrá bien radica en què mentre el personatge interioritza la crisi, la seva pròpia escriptura surt beneficiada i esdevé un escriptor més exitós que uns anys enrere. Es evident que la paràbola pot llegir-se de moltes maneres, entre les quals també podem veure l’existència d’alguna reflexió sobre la pròpia crisi reflexiva del cineasta.

    Wenders roda la seva història d’una manera sembla més propera a l’univers de l’Atom Egoyan dels noranta –El dulce provenir (1998)-que al seu món propi. Hi ha, però, en el tractament de la història una gran fragilitat i una certa voluntat d’abandonar qualsevol mena d’efectisme que permeti el lluïment. Wenders no emfatitza res. El cineasta centra la pel.lícula en el rostre dels seus actors, encapçalats per un James Franco marcat per un excés de gravetat. Al seu costat hi ha la sempre brillant Charlotte Grainsbourg, com a mare del nen mort d’accident. El cineasta filma el pas del temps de forma el·líptica i intenta troba un equilibri. Es cert que Todo saldrá bien resulta avorrida en alguns moments i que Wenders no acaba d’anar massa lluny, però s’ha de reconèixer que sense ser l’obra d’un mestre hi ha una correcció formal que feia temps que no trobàvem en altres obres d’un cineasta que, malgrat tots els peròs, continua essent una referència.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

  • Properament

Comparteix-ho