Tomboy

Comparteix-ho

tomboy cartell

  • Informació


    Tomboy
    França, 2011.
    Direcció: Céline Sciamma.
    Intèrprets: Zoé Héran, Malonn Lévana, Jeanne Disson, Sophie Cattani, Mathieu Demy, Cheyenne Lainé
    Durada: 88 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Francès.

    Sinopsi


    Després d’instal·lar-se amb la seva família en un barri dels afores de París, Laure, una nena de deu anys, aprofita el seu aspecte per fer-se passar per un noi. En el seu paper de Michael, es veurà immersa en situacions compromeses; per exemple, Lisa, una noia del grup, s’enamora d’ella.

     

  • L’ambigüitat sexual i la disfressa

    En les primeres imatges de Tomboy de Céline Sciamma veiem una família que es trasllada cap a una nova residència. Més tard, escoltem a un nen/nena fascinat per la lectura de El llibre de la selva de Kipling. El desplaçament i la selva semblen ser dos fets simbòlics que ens lliguen l’estructura de Tomboy. Sota la invocació d’aquests dos elements es mourà aquesta deliciosa faula infantil que és el segon llarg metratge de Céline Sciamma després de Naisance des piovres. Aquest cop, la directora parla dels canvis de la vida, però també de la crisi de identitat sexual. El canvi de llar porta a la família cap algun lloc de les afores de Paris, prop d’un bosc, on una nena anomenada Laure es transformarà en el nen Michael i mostra als nous companys la seva força i la seva capacitat per esdevenir el guanyador/a de diferents jocs infantils. El paper de Mowgly queda perfectament assignat al personatge de Laure/ Michael ja que sembla com si en la nova jungla vital tingués d’espavilar-se, manifestar allò que vol ser i que no li deixen ser. Céline Sciamma explica una història de descoberta de la sexualitat, de desig de canvi de sexe situada en l’àmbit de la infantesa. En cap moment pretén moralitzar, ni tampoc pretén fer una pel·lícula sobre una nena que descobreix la seva homosexualitat. La solució que la cineasta adopta passa per situar el relat en el moment en que la protagonista té nou anys, quan veu que la seva vida canvia i pot establir noves amistats. En un context de transformació, Laure/Michael decideix assumir una personalitat determinada i posar-la de manifest. Bona part del metratge de Tomboy està centrat en els jocs infantils i en partits de futbol. A l’interior de la família, la nena contempla el seu cos, veu com probablement no trigaran a despuntar els seus pits i busca solucions per poder-se banyar al riu amb els seus amics sense que descobreixin quin és la seva veritable sexualitat. El to general de la pel·lícula sembla marcadament innocent, com si no hi hagués una porta oberta cap el desig, més enllà d’un petó amb una noia carregat d’ambigüitat. Malgrat aquesta aparença d’innocència, Tomboy sap buscar l’equilibri perfecte entre allò dramàtic i allò lúdic, sense forçar les tintes, sense caure en cap solució escabrosa. Laure/Michael es troba en un dilema personal que resolt amb la disfressa, la dissimulació, però sense anar a parar en l’embolic fàcil, ni amb voluntat de convertir la pel·lícula en una variant del clàssic joc de la comèdia dels equívocs sexuals El resultat final és una pel·lícula petita, delicada però equilibrada i plena de vida.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho