Un dia perfecte per volar

Comparteix-ho

un dia perfecte per volar cartell

 

  • Informació


    Catalunya, 2015
    Director: Marc Recha.
    Intèrprets: Roc Recha, Sergi López.
    Gènere: Drama fantàstic.
    Durada: 70 min.
    Idioma: Català.

    Sinopsi


    En un paratge solitari, un nen fa volar l’estel que li ha fet el seu pare. Bufa el vent i el nen necessita l’ajuda d’un adult per seguir jugant perquè l’estel s’ha enredat en un arbust.


  • Un conte que, com la imaginació, no s’acaba

    Mac Recha i el seu fill Roc, que ara té set anys, fa temps que s’expliquen un conte amb un gegant que, a través del cinema, també podrà formar part de l’imaginari dels espectadors d’”Un dia perfecte per volar”, la nova pel·lícula d’un cineasta que hi renova la seva capacitat per fer present un paisatge amb una mirada que en revela la bellesa i, per tant, el seu misteri. Aquesta mirada, amb la qual Marc Recha ha descobert la potència cinematogràfica d’una diversitat de paisatges amb els quals celebrar la naturalesa amb un sentiment panteista, hi és a “L’arbre de les cireres”, “Pau i el seu germà”, “Les mans buides”, “Dies d’agost” i, encara que en un context més urbà, “Petit Indi”. A “Un dia perfecte per volar”, film realitzat amb un grup d’amics amb la llibertat de rodar al marge de la indústria, Recha descobreix un altre paisatge per al cinema: el massís del Garraf, pròxim al lloc on viu amb el seu fill Roc.

    A “Un dia perfecte per volar”, un nen juga amb un estel que s’enganxa i, cridant el seu pare, se li apareix un home vestit amb una granota d’espeleòleg. Qui és aquest nen? És Roc Recha, però a la vegada és el personatge d’una pel·lícula. Qui és aquest home? És un personatge imaginari, però a la vegada dotat de la humanitat realíssima de Sergi López, l’actor que l’encarna. Junts juguen amb l’estel, passegen per camins descobrint insectes, nomenant plantes i arbres (farigola, llentiscle, margalló, garritx) i explicant-se un conte interminable, com ho és la imaginació humana esperonada per la capacitat de meravellar-se d’un nen. És una relació de transmissió i aprenentatge entre un nen i, potser, un amic invisible que es fa visible; o entre un nen i una figura paterna, que, lluny de l’autoritarisme, aporta seguretat, però que, com a la vida, pot desaparèixer i, per tant, és fràgil. D’aquí, amb la consciència de la finitud, Recha defineix “Un dia perfecte per volar” com un testament: hi serà quan ell ja no hi sigui i el seu fill hi reconegui el nen que va ser i l’empremta, tan viva com fantasmal, de la seva relació amb el pare. Aquest testament patern, però, ho és d’un cineasta que, per compartir-les, va llegant unes imatges amb les quals s’encarna vivament la capacitat del cinema per registrar el món perceptible i per crear (o evocar) un món imaginari. Hi ha les imatges visibles però també hi ha les imatges que el conte pot fer imaginar. Hi ha el que es mostra i també allò que es fa veure (o imaginar) sense ser mostrat, com ara en una seqüència preciosa en què Roc Recha i Sergi López miren les empremtes d’un porc senglar que no veuen els espectadors. Però aquesta tensió entre el visible i l’invisible va més enllà del que és a dins o a fora del camp visual. En l’aspiració a fer visible l’invisible, hi ha la palpitació del misteri i la voluntat de fer presents els absents. L’absència és, de fet, una constant en Recha, que, com a pare, també es fa present fisícament a les imatges, sempre habitades per la seva sensibilitat com a cineasta.

Comparteix-ho