Un hombre llamado Ove

Comparteix-ho

un hombre llamado ove cartell

 

  • Informació


    Suècia, 2016
    Director: Hannes Holm
    Intèrprets: Rolf Lassgård, Bahar Pars, Filip Berg, Ida Engvoll.
    Gènere: Comèdia dramàtica.
    Durada: 115 min.
    Idioma: Suec.

    Sinopsi


    Ove, de 59 anys, un home rondinaire que ha perdut la fe en tot el món, inclòs en ell mateix, fins que la seva visió negativa dels homes i la societat és posada a prova per una família que es muda a la casa del costat.


  • La història d’un rondinaire meravellós

    Entre les candidates a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa d’aquest any, acompanyant les dues grans favorites “Toni Erdmann” i “El viajante” -finalment triomfadora- es va colar una petita gran pel·lícula sueca que fins i tot els últims dies abans de la cerimònia sonava per Los Angeles com una possible sorpresa alternativa a les dues favorites. I això reflectia molt bé el que ha estat la trajectòria internacional de “Un home anomenat Ove”: un in crescendo que l’ha fet guanyar-se la complicitat de públics molt diversos, per acabar construint un llarguíssim reguitzell de premis entre els que destaca el Premi Europeu a la millor comèdia de l’any i aquesta inesperada nominació a l’Oscar.

    I és que, efectivament, si alguna sensació genera en l’espectador és complicitat a través d’un personatge irresistible, aquest Ove que passa a integrar-se de ple dret en la llista de grans personatges rondinaires que ens ha donat el cinema dels últims anys. En poques pel·lícules un únic personatge monopolitza i concentra l’energia com succeeix en aquest cas. El veterà director Hannes Holm, que també signa el guió del film, demostra conèixer perfectament els engranatges de la construcció dramàtica que li permeten, amb un ritme progressiu, constant i molt ben tramat, anar-nos desvetllant tot allò que ha construït la peculiar personalitat del protagonista. Un dels encerts del film és la capacitat per combinar amb fluïdesa els flashbacks amb el temps present: són aquestes pinzellades del passat les que ens permeten entendre la configuració del moment actual.

    A “Un home anomenat Ove” hi conviuen de fet, diverses pel·lícules: una, més fabuladora, idealista, lluminosa, que ens parla dels desitjos i la realitat, d’allò que hauria pogut ser la nostra vida i del que realment ha acabat esdevenint. Una altra, més realista, que toca més de peus a terra, que ens explica com el destí pot arribar a ser cruel i que mostra també els canvis de la societat sueca, amb la immigració, la modernitat, la tecnologia, com autèntics detonants de la trama dramàtica. I una tercera, més arquetípica, on les accions dramàtiques funcionen gairebé per repetició, amb aquest ritme constant, implacable de quan sembla que les coses es mantenen inalterables, però de sobte t’adones que ja no són el que eren. Hannes Holm té la capacitat d’integrar totes tres mirades en una sola unitat, que funciona a molts nivells, però amb especial habilitat pels tocs de comèdia negra -especialment en tot allò referent als intents de suïcidi d’Ove- i per la construcció de personatges amb només quatre pinzellades.

    Menció a part mereix la interpretació de Rolf Lassgard, que fa absolutament seu el personatge d’Ove i es rebel·la com una d’aquelles presències de les que un es recorda durant molt temps. L’aparença física del personatge -amb un maquillatge peculiar que també ha estat nominat a l’Oscar d’aquest any- i la contundència de la seva personalitat monopolitzen la pantalla i són una de les claus del film. El director Hannes Holm ha sabut trobar l’equilibri just per controlar una pel·lícula que en cap moment se li escapa de les mans i que, tot i un fort component dramàtic soterrat, deixa finalment l’espectador amb un somriure d’orella o orella.

    Paco Vilallonga

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

Comparteix-ho