Viaje a Sils Maria

Comparteix-ho

viajeasilsmaria cartell

 

  • Informació


    França, 2014
    Director: Olivier Assayas
    Intèrprets: Juliette Binoche, Kristen Stewart, Chloë Grace Moretz, Johnny Flynn, Lars Eidinger,Hanns Zischler, Claire Tran, Angela Winkler, Frank M. Ahearn, Alister Mazzotti,Steffen Mennekes.
    Gènere: Drama
    Durada: 124 min.
    Idioma: Anglès.

    Sinopsi


    Maria Enders, 20 anys després de fer-se famosa per la seva interpretació de Sigrid, el personatge que va fascinar Helena i la va portar al suïcidi, haurà de decidir si, ara que es troba al cim de la seva carrera professional, vol tornar a acceptar un paper en l’obra, aquesta vegada interpretant a Helena.


  • Una actriu en el temps de la banalitat

    Sils Maria és una localitat situada en el cor dels Alps suïssos de parla alemanya. En ella hi varen realitzar llargues estades Friedrich Nietzsche, Rainer Maria Rilke i el cineasta alemany, Arnold Frank que va descobrir a Leni Riefenstahl i va acabar ficat dins del partit nazi. Olivier Assayas considera que Sils Maria representa l’ambigüitat cultural europea. Es el lloc on una certa intel·lectualitat va crear i on també hi varen transitar monstres, és un espai d’una gran bellesa però en la que hi ha una vall marcada per un fenomen atmosfèric anomenat la serp de Majorla. I com és sabut la serp és un ésser diabòlic. Malgrat tots aquests precedents, Sils Maria no ens parla de la tensió entre cultura i barbàrie en el cor d’Europa, sinó de les tensions en el cor d’una cultura contemporània en que la tradició ha de conviure amb una cultura mediàtica on tot pot quedar banalitzat. Per parlar d’això, Assayas posa en el centre la figura d’una actriu.

     Maria Enders és una celebritat europea construïda a la imatge de l’actriu Juliette Binoche. Ella ha arribat a la cinema de la seva popularitat però també ha assolit una certa maduresa. Un dia se li demana a Maria Enders que interpreta una obra de teatre que va representar en la seva joventut. En aquella ocasió ella interpretava una jove captivada per la força d’una dona més gran. Els anys l’obliguen a assumir el paper de la dona madura. A Sils Maria veiem com Maria Enders ha d’assajar l’obra teatral amb la seva assistenta, Valentine –esplèndida Kirsten Stewart- mentre coneixerà a una jove actriu especialitzada en blockbusters –Chloé Grace Moretz- que li donarà la replica davant l’escenari. La dialèctica entre la actriu i la seva assistenta acaba establint un joc entre la ficció i la realitat en la que el teatre i la vida arriben a confondre’s. La relació de la vella actriu amb l’aspirant de jove crea un debat sobre quina és la funció actual d’una actriu en un temps en que internet ha generat altres exigències mediàtiques i en que les xarxes socials estan canviant el paper d’una actriu en el cor de la societat de l’espectacle.

    Olivier Assayas no fa res més que reprendre a Sils Maria alguns dels temes que han marcat el cor de la seva obra. En un primer lloc trobem de nou el debat entre modernitat i postmodernitat que estava present en pel·lícules com Irma Vep. Un debat que explica la tensió entre formes diferenciades d’entendre la cultura. El segon element clau del debat és la qüestió de com la supervivència de la vella cultura europea. Si a Las hores del verano ens parlava de què passava quan el pes de la vella tradició francesa entrava en crisi i es museificava, a Sils Maria ens parla de com la vella cultura es troba contaminada per una banalitat que la sacrifica i la transforma. Finalment, Assayas ens torna a parlar de les erosions del pas del temps, de com la madures obliga a replantejar algunes coses, de com el temps esborra allò que havíem volgut ser i no hem pogut ser o de com el temps avança inexorablement llançant-nos cap una altra edat sense que siguem capaços d’assumir la transformació. Una vegada més totes aquestes qüestions estan plantejades amb profunditat i amb un sentit molt acurat d’allò que significa la posada en escena en el cinema. Assayas explica una història dividida en tres capítols, on tot sembla en aparença molt simple, però en la qual com sempre en el cinema d’Assayas hi ha alguna línia de fuga que obra el relat cap allò inesperat, cap a l’eclipsi de la causalitat.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona

  • El públic quedarà amb la sensació d’haver vist quelcom preciós i extrany.

    Peter Debruge, Variety. 23.05.14

    Poques pel·lícules tenen tantes capes. 

    Javier Ocaña, El País, 23.05.14

    Estudi sobre les màscares i les emocions dins i fora de l’escenari.

    Joan Pons, Fotogramas, 12.06.15

    Assayas transforma una previsible història especular d’actrius en un triangle inesperat d’Eves.

    Salvador Llopart, La Vanguardia, 12.06.15

Comparteix-ho