Vitalina Varela

Comparteix-ho

  • Informació


    Portugal, 2019
    Direcció: Pedro Costa
    Intèrprets: Vitalina Varela, Ventura
    Gènere: drama
    Durada: 124 minuts
    Idioma: portuguès

    Sinopsi


    Vitalina Varela és una dona de 55 anys procedent de Cap Verd que arriba a Lisboa tres dies després de celebrar el funeral del seu marit, que temps enrere va emigrar. Ha estat esperant aquest moment durant més de 25 anys.

  • Fantasmes de la dignitat humana

    Hi ha cineastes que necessiten moure’s, trobar espais i cultures diferents per explicar les seves històries i altres que amb un petit no lloc i uns personatges que es repeteixen són capaços de transmetre una visió global del món on vivim. Pedro Costa no necessita anar més lluny d’un petit barri de Lisboa poblat per emigrants de Cabo Verde i retrobar alguns personatges com l’entranyable Ventura per crear la seva cosmogonia particular i realitzar un seguit d’obres que impressionen per la seva coherència però també per la manera com aconsegueix partir d’un marc marcadament realista per conferir a totes les imatges una força espectral, fantasmagòrica. Vitalina Varela forma part d’un projecte que va iniciar-se l’any 2006 amb Juventud en marcha, com a perllongació d’algunes troballes dutes a terme a El cuarto de Vanda (2000) quan el cineasta va descobrir el barri de Fontanhillas a Lisboa. Costa va partir d’un entorn documental, d’un seguit d’històries més o menys reals per articular una ficció feta a base de repeticions amb no actors. Amb poc mitjans, un equip reduit i la consciència de que fer un cinema d’aparença menor és una forma ètica de dignificar el cinema, Costa ha anat donant algunes de les joies més preuades del cinema contemporani. Unes joies en la que l’exploració de la imatge digital aconsegueix crear un joc de llums i ombres expressionistes, mentre els personatges esdevenen veritables cossos escultòrics que porten dins seu el pes del dolor individual i el patiment d’un poble.
    Vitalina Varela podríem considerar-la com la culminació d’un projecte, l’obra que reuneix totes les millors troballes del cinema de Pedro Costa i les mostra sense complexos, amb humilitat però amb carisma. El resultat és un veritable miracle, que pot semblar exigent però que al final del trajecte complau i dignifica. Vitalina Varela viu a Cabo Verde sola perquè el seu marit es troba en algun lloc de Lisboa. Porten molts anys separats i durant prop de vint anys només s’han vist dos cops però sempre hi ha l’esperança d’un hipotètic retrobament. Un dia decideix viatjar cap a Lisboa i quan arriba li comuniquen que el seu marit va morir i va ser enterrat tres dies abans. Vitalina Varela és per una banda la crònica del dol, de com els espectres del passat formen part del records d’una dona que ha lluitat per tirar endavant una existència difícil marcada per la distància que genera la separació. L’altra decepció que té Vitalina es fa realitat quan se n’adona que en el nou lloc on ha arribat no hi té absolutament res amb la que s’identifiqui, que haurà de sobreviure en un entorn davant del qual no hi ha identificació possible i on tot comença a esquerdar-se. A partir d’aquest moment, la pel·lícula Vitalina Varela es converteix en una espera de ritual funerari on la protagonista avança en el seu particular reialme de les ombres convertit en un veritable laberint existencial.
    Pedro Costa fa que Vitalina Varela sigui ella mateixa l’essència de la pel·lícula. El seu cos es projecta en les foscors i pren forma en un treball estètic veritablement admirable. El relat avança lentament, es bifurca i es perd però sempre hi ha un sentiment de generositat envers els personatges que la converteix en una experiència única. Pedro Costa demostra una vegada més que es capaç de convertir els espais més miserables en autèntics Olimps cinematogràfics poblats per uns déus corporis que han sigut capaç de sublimar la seva misèria per trobar a la pantalla la projecció de la seva dignitat humana.

    Àngel Quintana
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho