Wilaya

Comparteix-ho

wilaya cartell

  • Informació


    Wilaya
    Espanya, 2011.
    Direcció: Pedro Pérez Rosado.
    Intèrprets: Nadhira Mohamed, Memona Mohamed, Said Salem
    Durada: 88 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Castellà.

    Sinopsi


    Després de 16 anys vivint a Espanya, Fatimetu torna a la seva pàtria per assistir a l’enterrament de la seva mare. Allí es reuneix amb els seus germans: Jatri, que espera el seu primer fill, i Hayat, que és minusvàlida. Jatri li diu que ha heretat la haima familiar i l’obligació de fer-se càrrec de Hayat.

     

  • Un camí sense tornada

    Si mirem la filmografia del director Valencià Pedro Pérez Rosado, veurem que el seu cinema es decanta per parlar de la gent marginada i geogràficament situada en el continent africà. L’any 2003 ja va dirigir Cuentos de la guerra saharaui, el mateix indret i el mateix conflicte que ens explica a des d’un altre punt de vista a Wilaya. L’any 2005 va dirigir Agua con sol, on ens explica la història de dues dones que han perdut el seu estatus dins la societat del benestar. Wilaya, està situada en el Sàhara, en un gran campament de refugiats sahrauís, molt a prop de Smara. A Wilaya, també hi trobarem la història i la relació de dues dones. En aquest cas el retrobament de dues germanes, després de la mort de la mare. Una d’elles, Fàtima, criada a València i per tant, amb una educació i manera de viure i de vestir totalment diferent a la germana i a la gent del campament. La pel·lícula transcorre amb lentitud. En el desert les hores no es noten. El temps passa en càmera lenta. El paisatge es sempre d’un mateix color. El color de la sorra i de la terra seca i sempre acompanyada del vent, del «siroco», que fa moure les dunes que canvien dia a dia el paisatge repetit.No passen gaires coses, la gent s’ha acostumat a la vida del campament, a viure amb poques coses. El més important és tenir una nevera, encara que no tinguin res per posarhi a dins. També la televisió. La Fàtima, la germana que s’ha educat a València i que parla castellà, idioma que tots coneixent, no troba el camí de tornada i si val la pena tornar. I així, arribem al final d’aqueta història, de cultures diferents, d’amistat. De sobreviure en una terra de ningú, perquè la seva els hi van mal vendre a el Marroc, els espanyols l’any 1975.En definitiva, una crònica d’una gent, d’un territori que el govern espanyol va abandonar de la mà de Déu o d’Alà.

    Guillem Terribas

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho