Winter sleep

Comparteix-ho

wintersleep cartell

  • Informació


    Kis uykusu (Sommeil d’hiver)
    Turquia, 2014.
    Direcció: Nuri Bilge Ceylan.
    Intèrprets: Haluk Bilginer, Melisa Sözen, Demet Akbag, Nadir Saribacak, Ayberk Pekcan, Nejat Isler, Tamer Levent
    Durada: 195 min.
    Gènere: Drama.
    Idioma: Turc.

    Sinopsi


    Aydin, un actor jubilat, dirigeix un petit hotel a l’Anatòlia central amb l’ajuda de la seva jove esposa, de la qual està molt distanciat, i de la seva germana, una dona trista que s’acaba de divorciar. A l’hivern, a mesura que la neu va cobrint l’estepa, l’hotel es converteix en el seu refugi i en l’escenari de la seva aflicció.

     

  • La llum groga i la llum blanca

    A l’interior de «Sueño de invierno» de Nuri Bige Ceylan hi ha dues llums. La llum dels espais interiors és groguenca, com si fos una llum de tardor que marqués la decadència moral d’uns personatges, que viuen presoners de les seves incerteses. La llum exterior, marcada per l’espectacular paisatge de la Capadòcia i de la població de Görenne, és blanquinosa, freda, d’hivern. La llum, molt diferent de la llum que es troben els turistes que viatgen fins la regió a l’estiu, ens recorda que més enllà del recolliment al qual fa referència el títol podem viure un procés de refredament de les passions i les emocions. Ceylan és fidel a les premisses d’un cert cinema de la modernitat –en aquest cas podem trobar-hi marcades referències cap el cinema d’Ingmar Bergman- i la distància marca la forma d’una peça que es mou entre la peça de càmera marcada per els duets que duen a terme uns personatges i la tensió amb un món exterior on encara hi juguen un paper les diferències de classe i on la compassió dels rics és un exercici de mala consciència. «Sueño de invierno» és sobretot una gran pel.lícula sobre el fracàs i la compassió. En una escena de la pel.lícula, el personatge de l’intel·lectual Aydin, propietari d’un hotel a la Capadòcia, es refugia a casa d’un amic. Tots dos comencen a veure raki –la beguda oficial turca- i mentre estan embriacs comencen a delirar. En el transcurs de la seva conversa esmenten a Shakespeare i a Txèkhov. El dramaturg anglès li serveix per recordar que la compassió és el refugi dels covards, mentre que el dramaturg rus els hi recorda que tots somniem amb grans empreses que es troben condemnades al fracàs. La idea de voler donar receptes morals als altres o fer grans obres socials per alleugerar la mala consciència burgesa està present en les relacions que al llarg de la pel.lícula mantenen els personatges principals Aydin i la seva esposa Nihal. Aydin és el propietari de l’Hotel Otello i viu semi retirat del món. És dedica a publicar articles a la premsa local on vol donar consells als lectors i a voler escriure una història del teatre turc. No para de jugar constantment amb grans idees previsibles, vol aconsellar a la resta de la humanitat per què considera que potser no estan prou a la seva alçada. Un dia durant una visita a una de les seves propietats un nen llança una pedra al seu cotxe. El gest li serveix per despertar de l’endormiscament en el que viu. El seu despertar cap el món exterior sorgeix quan se n’adona que el nen ha tingut el seu pare a la presó i que al seu entorn hi han vides complicades i fracturades. Nihal, la seva esposa, vol fer polítiques caritatives per fomentar una escola propera, vol ajudar als altres per alleugerir la mala consciència. A mesura que el drama pren força, la idea de la compassió no deixa de ser qüestionada i posada en dubte. Ceylan fa caure totes les màscares però es mostra orgullós. El gest de despertar cap el món exterior es transforma en un despertar cap a la pròpia interioritat que sortirà a la llum el segon gran tema de la pel.lícula: la consciència del fracàs vital. En l’hotel Otelo el temps passa a poca poc, la neu genera una forta sensació d’aïllament i les relacions humanes se’n ressenten. Al costat de Aydin i Nihal, hi ha també Necla, germana de Aydin que acaba de separar-se del marit. La sensació d’abandonament que viu Necla es projecte en la parella formada per Aydin i Nihal que de forma progressiva prenen consciència del buit, del fracàs de la seva relació matrimonial i del seu fracàs vital. Aydin vol escriure una història del teatre turc que no escriurà mai per què vol amagar el seu fracàs vital, quan va veure com les grans empreses somniades quedaven derruïdes. Ceylan construeix una obra bella, densa i complexa on tot allò que es troba amagat surt a la llum, mentre des de la pantalla se’ns ofereixen algunes claus per podernos preguntar qui som i cap on anem.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

 

Comparteix-ho