Y llovieron pájaros

Comparteix-ho

  • Informació


    Canadà, 2019
    Direcció: Louise Archambault
    Intèrprets: Kenneth Welsh, Andrée Lachapelle, Gilbert Sicotte, Rémy Girard, Ève Landry
    Gènere: drama romàntic
    Durada: 120 minuts
    Idioma: francès

    Sinopsi


    Aquesta és la història de tres ancians que han triat retirar-se del món i viure en els boscos de Canadà. Mentre un gran incendi amenaça la regió, algú arriba fins al seu amagatall: una jove fotògrafa que busca a un tal Boychuck. I no és l’única. Poc després, una dona de més de 80 anys apareix com una brisa lleugera que esvalotarà les seves vides. Mentre intenten comprendre la història de Boychuck a través de les seves pintures, una cosa extraordinària sorgirà entre tots ells.

  • Ermitans en un bosc quebequès

    Una dona gran recorda que els ocells morien al cel, del qual queien com si ploguessin. Va ser durant els incendis que, quan ella era jove, van devastar una zona boscosa del Quebec. Ho explica a una fotògrafa, que recull el testimoni de supervivents d’aquells incendis mentre els fotografia en vista a una exposició. Tothom li parla d’un home que va tenir una actitud heroica, salvant moltes persones, sense voler ser reconegut com un heroi, de manera que va fer-se fonedís convertint-se en una llegenda. A la recerca del desaparegut, entra en un bosc, on coneix uns homes que fa temps que, apartats del món, hi habiten. El bosc com un espai simbòlic: com a fugida i refugi, com a sanació i possibilitat d’una altra vida. Encara s’hi introduirà una altra persona en aquest bosc: una dona gran que, quan era una adolescent fantasiosa que imaginava ser una vident, va ser internada en un centre psiquiàtric per un pare autoritari, insensible i intolerant davant d’una filla “estranya”; mai més n’havia sortit d’un confinament imposat on el seu cos va ser abusat i sotmès a la medicació; fins que l’enterrament d’un germà li concedeix, amb l’ajuda d’un nebot sensible que s’ocupa d’un hotel pròxim al bosc dels “ermitans”, l’oportunitat d’escapar, de renéixer en la naturalesa i fins de trobar un amor inesperat.
    Basada en una novel·la de Jocelyn Sautier, que ha participat en el guió de la pel·lícula, i dirigida per la quebequesa Louise Archambault, Il pleuvait des oiseaux(Y llovieron pajaros) és una pel·lícula amb vocació humanista que, amb empatia pels seus personatges, parla del pes del passat, però també de la possibilitat d’alliberar-se’n; dels amors perduts o no viscuts, però també de com el seu record reconforta; de la fragilitat dels cossos, però també de la curació, cosa que es materialitza a través d’una fe en la naturalesa (inclosa la marihuana com a teràpia) que potser pot semblar ingènua; de la comunió amb la naturalesa, però també de l’expressió artística que, manifestada a través de la pintura o de la música, ajuda a ser i a viure; de les normes socials que exclouen els diferents, però també de la llibertat que pot crear-se en els marges; i així, doncs, de vides trencades, però també refetes, tot i que hi ha ferides persistents perquè no és possible fugir d’un mateix o de l’alcohol. Els personatges es confessen entre ells com una manera de confessar-se als espectadors. I així els anem coneixent mentre s’expliquen o callen, es banyen en el llac, passegen pel bosc, comparteixen menjars.

    Imma Merino
    Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona

Comparteix-ho