Your Name

Comparteix-ho

cartell your name

 

  • Informació


    Japó, 2016
    Director: Makoto Shinkai
    Gènere: Drama romàntic.
    Durada: 102 minunts
    Idioma: japonès

    Sinopsi


    Taki i Mitsuha descobreixen un dia que durant el son seus cossos s’intercanvien, i comencen a comunicar-se per mitjà de notes. A mesura que aconsegueixen superar els diferents reptes que sorgeixen, es va creant entre els dos un vincle que poc a poc es converteix en alguna cosa més romàntica.


  • L’amor com a experiència de l’altra

    Els artistes surrealistes estimaven profundament una pel·lícula hollywodiana anomenada Peter Ibbetson (1935), dirigida per Henry Hathaway i interpretada per Gary Cooper. La pel·lícula explicava la història de dos joves que s’havien estimat a l’adolescència, però que el destí els havia separat. Volien retrobar-se en l’edat adulta però això els hi resultava impossible a causa d’un fosc assassinat que hi havia al mig de les seves vides. El retrobament final es feia en un altre dimensió, en un cel oníric on l’amour fou era possible. Peter Ibbetson era la culminació de certa idea de comèdia romàntica basada en amors impossibles que el més enllà podia fer realitat.

    Your Name de Makoto Shinkai forma part d’una altra tradició, l’anime japonès. El seu autor és un admirador del mestre Miyazaki i la seva pel·lícula s’ha convertit en un gran hit arreu del món. Malgrat pertanyer a una altra dimensió del fantàstic on el món somniat no té cap problema de conviure amb el món dels somnis, hi ha alguna cosa que em trasllada cap aquella vella comèdia romàntica hollywodiana. Mitsuha té 17 anys i s’avorreix en la seva població provinciana, el seu somni no és altre que anar algun dia a la gran ciutat. Taki viu a Tokyo però està cansat de l’estrès de la ciutat i de la vida moderna, li agradaria viure en un altre temps i descobrir la tranquil·litat de la vida camperola. El punt de partida de Your Name és molt clar. Mitsuha viurà l’experiència de Taki i aquest al revés. La gràcia de la proposta radica en què no només hi ha un canvi de papers sinó un canvi d’identitat. Per poder viure al poble, el  noi abandonarà el seu gènere i esdevenidrà una noia i viceversa. Aquest punt de transgressió de les barreres de gènere fa que per entendre el món de l’altre calgui viure l’experiència des del punt de vista i gènere de l’altre, redescobrint alguna cosa misteriosa que no només es troba en l’espai sinó en l’experiència del propi cos.

    Com en les velles comèdies romàntiques que parlen d’amors separats pel temps –Pandora d’Albert Lewin o Brigadoon de Vincente Minnelli es podrien afegir a la llista- hi ha alguna cosa que permet que la distància es trenqui i que tot es fusioni. Aquesta cosa que permet superar el destí, l’atzar i totes les circumstàncies de la vida no és altra que la força de l’amor absolut. Makoto Shinkai creu en aquest amor absolut, en la transgressió de tota lògica mitjançant la força de l’enamorament, però hi introdueix un element molt important. Al haver experimentat el cos de l’altre, la fusió pot ser més perfecte per què el coneixement no és només sensual sinó també metafísic, ja que l’amor absolut neix del fet d’haver pogut penetrar dins la consciència de l’altra. Cada personatge pot descobrir la part més secreta de l’altre per dur a terme la seva transfiguració. El resultat final és una pel·lícula deliciosa rodada amb un gran virtuosisme que permet demostrar com l’anime pot ser també un gran espai per crear grans històries d’amor. Makoto Shinkai,  que forma part de la nova generació de grans animadors japonesos  -com Mamoru Hosoda i Keiichi Hara- es revela també com una persona que sap retratar molt bé universos adolescents. Resulta admirable com el dibuix sap mostrar l’interior dels personatges a partir d’una curiosa relació amb el paisatge i com els cels crepusculars defineixen molt bé la incertesa de l’estat anímic que viuen constantment aquestes ànimes enamorades que no troben el camí per poder-se retrobar.

    Àngel Quintana

    Col·lectiu de crítics de cinema de Girona 

Comparteix-ho